Sergi Mingote torna a casa després dels seus dos vuitmils

Una gran comitiva ha rebut avui al’aeroport del Prat l’alpinista paretà Sergi Mingote a la seva tornada del Pakistan, on ha aconseguit el primer doblet inclòs dins del seu gran desafiament d’ascendir sis vuitmils en un any. Allà, a la serralada del Karakorum, l’escalador va aconseguir coronar en només una setmana dos grans gegants: el Broad Peak (8.047m) i el K2 (8.611m).

Després de gairebé dos mesos fora –va marxar el 12 de juny– les mateixes persones, el mateix escenari i els mateixos nervis. Tot i que ara per motius diferents. Famílies, amics i col·laboradors del projecte esportiu i solidari 3x2x8.000, de Sergi Mingote, s’acomiadaven llavors de l’alpinista i la resta de l’expedició amb la por al cos, amb l’esperança que les coses no es compliquessin i que aconseguissin el seu objectiu.

Avui, els nervis són per una barreja d’impaciència i alegria, de felicitat i orgull. Perquè Mingote ho ha aconseguit: en només una setmana i després de diverses d’aclimatació, ruta i ascens, el paretà va coronar el Broad Peak i el K2, dos vuitmils dels colossos que inclou el desafiament. Setmanes d’intens esforç, cansament i companyerisme de les quals el paretà torna amb “fantàstiques sensacions i una enorme il·lusió”, assegura.

I més encara veient la rebuda a l’aeroport. Després de més de 45 minuts esperant les enormes maletes que portaven, la terminal s’ha omplert d’un llarg aplaudiment quan els caps de Mingote i de la resta de l’equip han apuntat per la porta de sortides de la T1. “Només puc pensar a descansar i disfrutar d’aquest mes amb la meva família”, deia Sergi tot just abraçar la seva gent.

I és que només d’aquí un mes tornarà a deixar el seu estimat Parets per posar rumb a la seva aventura següent. “Ja tinc data de sortida: serà el 7 de setembre”, confirma a la premsa Mingote. Serà llavors quan anirà cap al Nepal, en una expedició que ha tingut alguns canvis. Inicialment, pretenia ascendir el Manaslu (8.163 m) i el Kanchenjunga (8.586 m), però ha descartat aquest últim a causa que cap més expedició té permís per ascendir-lo aquesta tardor.

“No crec que sigui prudent anar a una muntanya tan gran sol, així que substituiré el Kanchenjunga pel Dhaulagiri (8.167m), una muntanya complexa, que s’ha mostrat poc agraïda i que amaga grans dificultats”. Tornarà a intentar de nou un doblet, anant primer a Manaslu i d’allà a aquest altre pic, una gesta “de gran dificultat, a què se sumarà l’acumulació de cansament”.

Entre somriures i amb una vitalitat envejable assegura que es troba en molt bona forma: “M’han ajudat molt aquests 20 anys d’experiència a les muntanyes i les més de 30 expedicions realitzades. Arribo en un estat de forma fantàstic i ja noto que m’estic recuperant”, diu Sergi.

Però no només físicament, també mentalment. I d’això ‘culpa’ la seva família i amics, el seu gran recolzament en tot moment durant la travessia. “Tenia el recolzament de casa, de la meva dona Míriam i de la meva filla Júlia, que són el més important. Crec que ha d’alinear-se tot: has d’anar-hi molt net mentalment, bé físicament i has de tenir una mica de sort, i jo crec que n’he tingut”, sentencia.

Un dur descens

Sense cap dubte, va ser un dels moments més amargs de tota l’expedició. El descens del cim del K2 se li va entravessar al paretà, que es va perdre durant la baixada d’aquest gegant, que va intentar jugar-li una mala passada. Finalment tot va acabar bé, però les “gairebé 30 hores sense notícies” de Sergi van ser un cop dur per a la seva família. La Míriam, la seva dona, assegura que és la primera vegada que li passa des que és partícip de les aventures de Mingote.

“Va ser molt dur el moment del cim. L’Alí, el meu portador, va decidir renunciar al cim a 100 metres d’assolir-lo i em vaig quedar sol a la muntanya. Vaig tardar una hora només per recórrer aquests 100 metres i vaig baixar només fins al coll, on em vaig trobar amb ell”. De nou van tornar a perdre’s durant més de quatre hores, fins que finalment “vam veure una bandereta sortint i vam saber que érem al camp base 4”.

Un moment d’alegria que va eliminar l’angoixa viscuda anteriorment, a què Mingote, no obstant, resta importància i intenta treure’n, com sempre, la part positiva. “Va ser una experiència brutal, estar sol al K2 és un autèntic luxe per a qualsevol alpinista, més en aquest cim, a la muntanya de les muntanyes”.

Moments de dubte

Les males notícies no venen mai soles. És el que devia pensar Sergi Mingote diverses vegades al llarg d’aquest repte. I és que a la marxa de Pepe Vega de l’expedició s’hi van afegir altres males notícies d’equips que intentaven fer cim als dos pics. Accidents, intents fallits i fins i tot alguna mort, que no van aconseguir minar la moral del paretà, que va voler seguir endavant amb el seu repte malgrat els dubtes i moments de certa por.

“Un canadenc mort feia pocs dies al K2, un japonès que estava a punt de fer-ho i al qual no aconseguien rescatar, allaus... són moments durs, però has de prendre allà la decisió de si puges o baixes, has de tenir-lo molt clar”. I ell ho va tenir clar sempre, més encara “al veure tot el recolzament que tenia”.Una cosa que ha animat molt l’alpinista durant aquests dos mesos, ja que assegura que “veure el gran seguiment d’aquesta expedició”, l’enrenou i l’expectació que ha causat l’“animava molt a seguir amb força”.

Una cosa que valora especialment és la cobertura que han permès fer-ne les xarxes socials així com l’interès mediàtic per difondre la seva gesta. “He pogut, gràcies a El Periódico, anar explicant tot el que he pogut quan he tingut accés a les xarxes, el seguiment ha sigut una passada i això m’ha donat molta força” .

Ascens en solitari

Sergi Mingote va aconseguir el primer repte que es plantejava amb aquest viatge a la frontera entre el Pakistan i la Xina i ho va fer, cosa que encara té més mèrit, en solitari i sense oxigen. Tot i que al cim del Broad Peak el va acompanyar el seu portador, aquest es va quedar a les portes del K2 i Mingote va haver d’acabar sol l’ascensió.

Tampoc va poder aconseguir el seu objectiu Lluís Cortadellas, el jove alpinista que va haver de quedar-se a les portes del Broad Peak després de patir una sèrie d’infortunis que el van portar a desestimar l’ascens. Una decisió sàvia, segons Mingote, de la qual no es penedeix en absolut Cortadellas: “Crec que va ser la més oportuna, tenia un sentiment dins que em deia ‘si vas al cim no podràs tornar’”.

Lluís va arribar, no obstant, a assolir per primera vegada i amb només 23 anys els 8.000 metres d’altura, una gran fita en la seva curta carrera. “Quan vam arribar als 7.800 metres, just abans d’enganxar l’aresta final, ja vaig veure que anava molt just de forces”, explica. A més, es va quedar sense bateria al frontal, per la qual cosa va estar una hora sol en plena muntanya fins que un altre escalador va poder ajudar-lo. Tot i això, va decidir seguir fins a trobar-se amb Sergi, “em va dir que quedaven encara tres hores d’ascens i vaig haver de dir que no”.

Una cosa a què es va sumar la congelació que va patir en un dels dits, de la qual es va adonar l’endemà. “Em vaig treure la bota i vaig veure que havia patit una congelació. Per sort, uns metges polonesos em van ajudar des del minut u i vaig poder recuperar-me”. El jove es va plantejar fins i tot tornar a intentar-ho, però “els meus companys van ser llestos i em van frenar”, sabien que no podria aconseguir-ho amb el dit en aquest estat. Una cosa que no ha minvat la seva gran satisfacció i felicitat. “Les sensacions són bones, és la meva primera expedició i he pogut veure que em trobava bé en aquesta altura, cosa que vol dir que en un futur tornaré a intentar-ho i segur que ho aconseguiré”.

Primer vol de l’àguila

 Tant al cim del Broad Peak com al del K2, Sergi Mingote va celebrar-ho amb un símbol que s’ha convertit ja en una tradició d’aquest projecte: l’àguila. Així l’han anomenat els que formen part del’associació Apindep, una cooperativa formada per nens i nenes amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a la qual ha volgut retre homenatge d’aquesta manera.

Notícies relacionades

Extingit un incendi a l’AP-7 entre Parets del Vallès i Montmeló

Parets activa una campanya per abordar les agressions masclistes durant la Festa Major

És el vessant solidari d’aquest gran projecte, que inclou dins seu altres petits projectes com aquest, en què han col·laborat els nens i nenes de l’associació fent de petits ‘reporters’ durant l’expedició, que han seguit diàriament i molt de prop. “Avui m’han rebut en Francesc i en Sergi de l’Apindep i m’ha fet molta il·lusió. Demostrar les capacitats dels mal anomenats discapacitats és un dels grans objectius del projecte i que pugui portar un tros seu, que és l’àguila, al cim d’aquestes muntanyes, és una cosa molt bonica”.

Una motivació extra per a l’alpinista, que l’anima “a continuar ascendint aquestes muntanyes”. L’àguila, un animal convertit en símbol d’aquest projecte, que uneix esport, companyerisme, energia, vitalitat, salut, esforç i solidaritat i que espera ara poder continuar sobrevolant quatre cims més. Els pròxims, pot ser que siguin molt aviat: “Espero que al setembre pugueu veure dues àguiles més”.