Sergi Mingote: "Hem millorat molt, però em segueixen preocupant els 1.069 ciutadans de Parets en atur"

Parla amb claredat, articulant amb força les frases, trenant idees en un discurs clar i coherent… es nota que està acostumat al perfil públic. Alcalde de Parets del Vallès des de 2011 -després d'haver estat regidor d'Esports, Hisenda, Promoció Econòmica i Via Pública-, l'alpinista Sergi Mingote (Parets del Vallès, 1971) es defineix més gestor que polític, en el sentit de buscar més el consens que la polarització encara que això, òbviament, és una altra forma més de fer política. No en va, la seva formació és de diplomat en funció gerencial en administracions públiques per ESADE. El 2015 va renovar el càrrec amb un increment del 33 al 37% dels vots per al PSC, sent un dels pocs municipis catalans on això va passar, a excepció de llocs inexpugnables com la Santa Coloma de Núria Parlon, amb qui té molt bon ‘feeling’ a nivell polític. Encara que sense aspiracions a llançar-se a l'arena catalana, acaba de ser nomenat coordinador de sectorials del PSC i es perfila com un dels elements de renovació d'un partit que ell creu que ha d'aconseguir reconnectar amb la realitat. “Ho aconseguirem”, assegura amb entusiasme. El mateix amb què ara planteja un nou repte a la seva carrera esportiva, arxiconeguda per les seves dues ascensions a l'Everest: travessar l'Estret de Gibraltar al costat del seu amic Miguel Luque, també natural de la població. Té una presència abrasadora en xarxes socials: més de 30.000 a Facebook, 5.100 a Twitter i 4.700 a Instagram.     

Vostè és alcalde de Parets des de 2011, fa ara sis anys. Com nota en aquests moments la gent del poble?  

--Hem tornat a una certa normalitat. Parets va estar prop del 20% d'atur i hem hagut de fer moltes coses perquè no som una illa i posar molts elements correctors per arribar ara a unes xifres que són més bones que al conjunt de Catalunya, quatre punts per sota. Hem reconduït la situació, però no és suficient. A mi em preocupen els 1.069 ciutadans de parets que segueixen a l'atur. I evidentment continuem treballant en això. Abans teníem reunions diàries per fer front a aquest problema i en aquests moments hem entrat en una certa normalitat, però segueix sent una necessitat. En aquest sentit, tenim claríssim que els plans d'ocupació no han de ser temporals. Fem plans d'ocupació de gener a juny, sis mesos, i de juny a desembre, sis mesos més; tot l'any estem fent plans d'ocupació. També tot l'any implementem mesures de subvenció a les empreses que són del nostre municipi. Ara, en els propers dies aprovem 90.000 euros més en aquest sentit.

Què se li demana a l'alcalde de Parets, quan se'l troben pel carrer?

--Doncs cada vegada més –i m'agrada- a l'alcalde se li demana poder participar, sumar, posar el seu gra de sorra per al futur del nostre municipi. De fet, una de les darreres coses que he proposat en relació amb Parets, el Consell de Parets, respon a això. Parets implementa processos de participació des de fa molts anys; vam ser força pioners amb els pressupostos participatius; processos sempre vinculants amb els que hem volgut escoltar la ciutadania. Tot això ho hem fet i molt. Però ara crèiem que havíem de fer un pas més enllà, que és retre comptes no només quan venen processos electorals. Fem que les formes de prendre decisions des del municipi siguin coparticipades durant tot el temps, cada any, de forma periòdica. És importantíssim. Per una part generar rapport als ciutadans i les ciutadanes perquè se sentin en la comoditat i no en la distància de veure una administració que no és accessible. Ja teníem aquest pas superat però creiem que hem d'anar més enllà.

Segur que moltes de les vegades que el paren pel carrer és per necessitats encara més concretes.  

--Doncs cada ciutadà demana el que per a ell és una necessitat. I és lògic que així sigui. Els pares recent arribats que acaben de tenir un nen, ens demanen que seguim apostant per les ‘escoles bressol’. Però aquests pares, quan els nens ja han fet Primària i han d'anar a Secundària… ens demanen reforçar els instituts i que consolidem el segon institut del poble…

Sí que és cert que –en recuperar aquesta normalitat econòmica- hi ha moltes trobades amb els veïns en què ja no només hi ha queixes sinó també propostes, suggeriments… i que a nosaltres el que ens toca és gestionar tot això. De fet hem creat també elements molt directes per a solventar problemes, com l'oficina d'incidències en l'àmbit de la Via Pública. I ara donarem nous passos. Hi havia un problema important que era el tema de les caques dels gossos a la via pública. Vam dir: siguem valents i si hem de ser pioners, siguem-ho. Però afrontem el problema a partir de les experiències europees i d'altres de més properes però que no han arribat a donar el pas definitiu i treballem possibles solucions a aquesta situació. I això, per exemple, hem aconseguit fer-ho: farem proves d'ADN a les defecacions, localitzarem els amos dels gossos i seran multats. Serem pioners en això.

O per exemple un pla de socialització dels llibres de textos per als nens de Primària; a Parets els pares i les mares que tenen nens a Primària no paguen els llibres de text, a canvi que els cuidin, clar, que es tracti com quelcom que després haurà de passar a una altra persona. Això ho hem fet de la mà de les direccions de les escoles i les AMPES. Intentem anar de la mà sempre del teixit associatiu i anar fent passes.

Podríem parlar de moltíssimes coses i cada dia ens arriben coses noves, però el que intentem fer és seguir el nostre Full de Ruta. Tenim molt clara la nostra metodologia: propostes, compromisos amb la ciutadania mitjançant el programa electoral i Pla d’Actuació Municipal (PAM) per als quatre anys, amb els compromisos i les inversions del dia a dia. És clar, jo vinc molt de la gestió pública, em considero sobretot un gestor d'allò públic, i m'agraden els processos ben ordenats. Jo intento transmetre aquest grau d'exigència a la meva organització i, cada any, fer un retorn d'en quin grau de compliment està el PAM. Això ens permet si no aconseguir-ho… sí anar en camí de l'excel·lència. Fer cada dia les coses millor.

L'exalcalde de Vitòria, José Ángel Cuerda, citat moltes vegades pel seu homòleg de Sant Sebastià, Odón Elorza, va popularitzar allò que els alcaldes “no tenen totes les competències però si totes les incumbències”. Hi està d'acord? Fan massa coses els municipis?

--Jo no crec que sigui un problema que haguem de fer coses que no són de la nostra competència, eh? Jo penso que el problema és no tenir la competència en qüestió. Hi ha qui diu: això no és competència nostra i per tant que ho faci qui toca. Sí, però a mi ja em sembla bé el que fem, però que ens traspassin la competència i els recursos vinculats. Perquè penso que ningú farà millor que nosaltres tantes altres coses, gestionar l'ocupació, el desenvolupament econòmic… som nosaltres els que hem creat un consell industrial, els que generem plans d'ocupació… som nosaltres els que generem polítiques públiques d'ajudes socials… som nosaltres els que ens toca gestionar la persona que no arriba a final de mes.

Crec que hauríem de posar cordura, entre tots, i dir: “Escolta, tot això ho estan fent els municipis, doncs fem una llei de finançament local just -que no l'és, des de fa anys- i dotem els municipis de les competències que toquen”. Jo crec que molts municipis no fugiríem d'aquestes competències que ja estem exercint però no són pròpies. Sí que és cert que és una injustícia total quan no et doten de les competències ni dels recursos i has de remoure cel i terra per donar aquells serveis… perquè als ciutadans, no els parlis de competències. Ells venen a buscar una solució a un problema i amb qui poden parlar és amb l'alcalde del seu poble, no amb el diputat o amb qui sigui. Per això necessitaríem tenir els instruments per donar resposta a aquestes necessitats.

Entrant en l'àmbit econòmic, no deixa de ser curiós que, ara que les grans ciutats catalanes s'esquincen les vestidures parlant de reindustrialitzar-se, un poble com Parets té i manté una forta base industrial.

--Parets econòmicament està molt saludable, certament. Estem bé. La dada que paguem les factures a 17 dies de mitjana, que mai s'havia produït, crec que parla en favor nostre. Estem sanejats i crec que ara es nota que estem ben greixats a nivell intern, com a Ajuntament. Aquest teixit industrial però sobretot aquesta actitud dels ciutadans i ciutadanes de Parets en el sentit que l'Ajuntament ha de donar uns serveis, sí, però que aquests serveis tenen un cost i que cal contribuir a això. Tenim uns dels percentatges més alts de pagament en data de cadascuna de les taxes fiscals per part de la ciutadania; podríem dir que estem ben alineats Ajuntament i ciutadans. 

Respecte el que deies sobre la nostra base industrial: de reindustrialització, atenció, se'n parla ara! Jo no tinc cap mèrit com a alcalde que això hagi succeït -potser sí d'haver creat el consell industrial, d'haver reforçat aquestes sinergies amb el teixit industrial, d'haver generat més llaços de relació- però de pensar al seu dia, com va fer l'alcalde Joan Seguer, quan tants i tants municipis donaven l'esquena a la indústria perquè “això no es duia, llavors”, que estàvem en un entorn estratègic, en el qual seria bo que el teixit industrial vingués i fes arrels aquí… En aquell moment es va apostar per desenvolupar polígons industrials, després es van treure del casc urbà, es van portar a l'altre costat del riu i ara tenim sis polígons industrials i un teixit molt fort. Cal tenir en compte que només les empreses més importants del nostre municipi probablement aporten el 25% de l'IBI que es genera a Parets. Això vol dir que tenim moltes possibilitats de donar molts serveis -probablement per sobre del que se suposa per a un municipi de 19.000 habitants- però també perquè hem tingut la capacitat de generar aquest pol d'atracció per a indústries -químiques, farmacèutiques, alimentàries…- que han pensat que Parets és un poble on poden desenvolupar la seva feina de forma adequada. Crec que això és vital, per a Parets, sí.

Bé, de fet parlem d'un poble amb orígens agrícoles que s'ha transformat en una realitat clarament industrial.

--Jo diria, citant un ‘conseller’ que ens va acompanyar fa poc temps, que Rubí i Parets eren dues de les localitats amb una implantació industrial més important de tot Catalunya. I això ens aporta molt valor afegit, és clar. És una línia que hem anat seguint els últims anys i evidentment hem fet que passessin coses que abans no passaven: programes per implicar les empreses al territori i programes perquè les escoles s'impliquin en el teixit industrial, línies d'ajuda per a les empreses que contracten persones de Parets, formació ad hoc per a indústries, hem fet Empreses de Treball Temporal intentant treure-li la part de precarietat perquè hem pulsat la realitat… com sempre dic, hem d'adaptar-nos a realitats. A mi, quan el purisme polític em diu: “Home, hem d'apostar només per l'ocupació estable i ben remunerada”. Jo dic: és cert. Però a mi, quan em ve una persona i em diu: “Sergi, és que necessito treballar, del que sigui. La meva família ho necessita”. Jo no puc dir-li: “No, és que saps què passa? Que jo només crec en els contractes indefinits, ben pagats”. Perquè és una realitat que al final… no es compleixen les expectatives! Jo he de poder intentar potenciar i primar el treball remunerat, just i estable, no precari, però al seu torn he de poder optar també a que els meus ciutadans puguin optar a treballs més temporals, que siguin una plataforma per tenir una nova oportunitat… per això dic que cal gestionar la realitat del moment i hem de treure'ns aquests tabús de: “Home no, hem de dir només el que sona bé políticament”. Home, si això no dona suport als veïns i les veïnes… potser que ens ho fem mirar.   

Estem a punt d'arribar a l'equador del mandat actual. Quines coses li agradaria deixar ben lligades per als propers anys?

--Jo crec que les persones tendim, en gestionar expectatives i reptes, a pensar sempre nous reptes, noves fites, nous somnis. Però moltes vegades crec que ens toca asseure'ns, escoltar i reflexionar. I, en aquest moment, si ho faig, el que m'arriba és: continueu treballant com fins ara. Tenim moltes idees, és clar que sí. Ara mateix, els propers mesos: treure a licitació la nova sala polivalent de l'escola Pau Vila, la remodelació i el pla de millora del casc antic del poble, seguirem amb actuacions d'arbrat i voreres a l'Eixample, tenim el parc del complex esportiu del Tenes en el qual perfilarem les pistes d'atletisme i les connectarem a la Verneda de Ca l’Isidre Coix fent uns recorreguts i donant solució a diverses entitats del teixit associatiu que tindran nous espais on poder desenvolupar els seus plans... moltes coses. Però si escolto, el que ens diuen és: seguiu així i seguim avançant. Et diuen, això sí: estem bé però podríem millorar petites coses. Doncs en això estem. Ens demanen millorar la freqüència del bus urbà municipal. Doncs ho estudiarem. Sempre des del ‘seny’.

Notícies relacionades

Extingit un incendi a l’AP-7 entre Parets del Vallès i Montmeló

Parets activa una campanya per abordar les agressions masclistes durant la Festa Major

En una línia més macro, evidentment, segueixen els reptes: hem d'anar en la línia d'aconseguir les mil insercions laborals –que arribem a l'equador del mandat amb més de 850-… Estem en un grau de compliment que a molts ja els agradaria, sense que això vulgui dir que hàgim de relaxar-nos. Diguem que “progressem adequadament”. En els propers dos anys hem de complementar el que hem fet aquests dos primers. No crec en això dels dos últims anys posar-se a córrer a fer mil coses. Per exemple, el gran projecte que ha d'unir el casc antic amb l'Eixample del poble: el Parc Central del Sot d’en Barriques, una de les grans actuacions del mandat, un parc públic, gratuït, intergeneracional. Doncs el començarem ja i estarà acabat el juny de l'any que ve, quan toca.

Més notícies de Parets