Precandidata a l’Oscar

Aquest és el camí que porta d’‘Alcarràs’ a Hollywood

  • María Zamora i Tono Folguera, productors del film de Carla Simón, expliquen a EL PERIÓDICO l’estratègia «americana» que seguiran per intentar arribar al gener a l’anhelada nominació a millor pel·lícula internacional 

Aquest és el camí que porta d’‘Alcarràs’ a Hollywood

EPC

6
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

El 6 i el 7 d’octubre, el prestigiós New York Film Festival projectarà ‘Alcarràs’, de Carla Simón, dins de la seva secció Main Slate, dedicada a «32 dels nous llargmetratges més esperats de tot el món». A més del film de Carla Simón, l’exuberant programa oferirà la recent guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, ‘All the beauty and the bloodshed’, de Laura Poitras, però també rutilants títols com ‘White noise’, de Noah Baumbach, ‘Armageddon time’, de James Gray, i ‘Decission to leave’, de Park Chan-wook. Una bogeria en forma de bon cine d’autor. I allà també estarà Carla Simón, presentant la seva pel·lícula en sengles col·loquis amb públic en la que serà la primera etapa del seu llarg i complicat camí cap a l’Oscar. Les expectatives són bones, però encara queda molta feina a fer.

Perquè, en efecte, ‘Alcarràs’ va ser elegida dimarts per l’Acadèmia de Cine per representar Espanya en la categoria de l’Oscar a la millor pel·lícula internacional, però per arribar a la gran nit del Dolby Theatre de Los Angeles el 12 de març del 2023 haurà de superar abans dos exigents filtres. Repassem el protocol: un cop que cada país ha triat la seva candidata, un comitè d’acadèmics de Hollywood elabora una llista de 15 prefinalistes, l’anomenada ‘shortlist’, que es donarà a conèixer el 21 de desembre. D’aquestes 15, el comitè en seleccionarà les cinc finalistes, que s’anunciaran, com la resta de nominades, el 24 de gener. «En efecte, hi ha molt a fer i, per tant, som molt, molt prudents. Hi ha un munt de pel·lícules. ¡Les millors de cada país! I la competència és brutal. Però som conscients que tenim una gran oportunitat. Ni totes les pel·lícules han guanyat a Berlín ni tenen una distribució tan extensa com ‘Alcarràs’, explica a aquest diari la productora María Zamora, d’Elástica Films.

L’experiència de ‘Balseros’

«Anirem pas a pas. Ja tindrem temps per posar-nos nerviosos», afegeix un altre dels productors, Tono Folguera, de Vilaüt Films. «Vaig tenir la sort d’arribar als Oscars fa 20 anys amb ‘Balseros’ (documental de Carles Bosch que va ser nominat el 2004) i llavors vaig aprendre que necessites tres coses: una bona pel·lícula, haver guanyat un premi en algun festival gran i, molt important, tenir un bon distribuïdor. Sense aquestes tres coses, és complicat. Amb les tres, pots somiar», afegeix Folguera, tan prudent com Zamora, però al mateix temps desbordant d’il·lusió. «Sí, estem il·lusionats perquè crec que ho podem aconseguir. Almenys superar el primer filtre. El segon ja és una altra història: són només cinc pel·lícules i totes molt potents».

‘Alcarràs’ compleix, de sobra, les tres condicions que apunta Folguera. Sensible reflexió sobre un estil de vida i una relació amb el món natural que s’esvaeix, ‘Alcarràs’ és una pel·lícula extraordinària, pura màgia, aplaudida tant per la crítica com pel públic, capaç de conquerir sense discussió l’Os d’Or de l’última Berlinale. I, per descomptat, compta amb una distribució d’alta volada a càrrec de Mubi, companyia de ‘streaming’ (també productora i distribuïdora, experta en cine d’autor i clàssic) que va adquirir els seus drets per als Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, l’Amèrica Llatina i bona part d’Àsia, entre altres territoris. 

El precedent de ‘Drive my car’

«Amb Mubi anem molt ben acompanyats –apunta Zamora–. Fa temps que esperaven que Espanya acabaria triant ‘Alcarràs’ per als Oscars i, confiant-hi, van contractar els serveis de Ryan Werner, de Cinetic, un agent molt important especialitzat en cine de parla no anglesa que l’any passat ja es va encarregar de ‘Drive my car’». Només una dada: l’exquisida pel·lícula de Ryūsuke Hamaguchi no només va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula internacional, sinó també tres nominacions més (pel·lícula, guió adaptat i direcció), una fita que ens porta de cap al terreny del vertigen. Millor pensar en una altra cosa.

Folguera explica que, a diferència dels Goya amb l’Acadèmia de Cine, el comitè de savis de Hollywood que elegeix les pel·lícules que opten a l’Oscar a millor pel·lícula internacional les ha d’haver vist totes: «Per votar, han de certificar que les han vist, així que, per sobre de tot, la clau és que la pel·lícula sigui bona, però està clar que l’estratègia de la campanya de promoció és molt important.» El primer pas, ja comentat, és l’estrena d’‘Alcarràs’ en el New York Film Festival, abans de visitar, un parell de dies després, el BFI London Film Festival. «Cal cuidar el Regne Unit, perquè hi ha molt acadèmic de Hollywood a Londres», diu Folguera. Després hi haurà més festivals («encara no sabem quins, però n’hi ha més de garantits») i, fonamentalment, una ruta americana amb Carla Simón, i la seva veu d’autora, com a gran protagonista.

«Carla comença ara les Amèriques», fa broma el productor. «A més de les entrevistes amb mitjans especialitzats, és important que els acadèmics la puguin escoltar en persona. La seva presència física humanitza ‘Alcarràs’ i la fa més pròxima, més comprensible, i això sempre és bo. És com quan el xef surt a explicar-te els plats o quan el sommelier ho fa amb el vi». Sobre la possibilitat que ‘Alcarràs’ sigui una història massa local, ja que parla d’una història familiar en una petita zona rural del sud d’Europa, Folguera ho nega. «Tinc família als Estats Units i a tots els que l’han vist els ha emocionat, els ha fet plorar. No t’enganyis: és una història local, però alhora universal. El drama del final d’un forma de vida també el tenen ells amb l’agricultura o la ramaderia del centre del país. ‘Alcarràs’ els toca la fibra, tot i que no és una pel·lícula fàcil. Té codis del cine independent, és coral i, tot i així, impacta i commou tota mena de públic».

Aquell any amb ‘Estiu 1993’

Notícies relacionades

Simón i Zamora ja van tenir una primera experiència pre Hollywood amb ‘Estiu 1993’, però la pel·lícula no va poder passar el primer tall de la ‘shortlist’. «Aquesta vegada tot és diferent. Crec que llavors vam pecar una mica de naïfs», admet la productora. «Ens vam deixar portar pels distribuïdors que vam tenir llavors i, en fi, tot i que van fer una bona feina i ja havien portat abans altres pel·lícules, crec que van faltar coses. Vam estar una setmana de promoció mentre que altres films portaven més d’un mes. ‘¿No hauríem de fer una mica més?’, em preguntava. La veritat és que ens faltava pressupost, perquè organitzar esdeveniments als Estats Units val diners. Tot es basa en això. Per sort, ara tenim un soci més fort i anem amb una maquinària al darrere molt potent».

«Jo no soc mitòmana perquè, com més coneixes la indústria del cine, més mediocritat i menys mites veus, però... Bé, ahir vaig recordar una cosa que vaig fer quan era petita», evoca Zamora. Devia tenir 9 o 10 anys. Va ser un treball de l’escola: una cartolina supertreballada amb fotos i tota la història dels Oscars». «Jo vaig decidir dedicar-me al cine ja quan era adulta, però ahir vaig recordar aquella cartolina tan maca i vaig pensar que la cosa ja venia de lluny», recorda entre rialles la productora. «En qualsevol cas, no vull visualitzar res del futur, no vull projectar-me cap endavant... ¡Falta molt!». Folguera, per la seva banda, no es veu en la cerimònia. «Uf, no crec que Hollywood convidi tanta gent. ¡Som massa!», diu també entre rialles.