Un pontífex al Congrés espanyol

En aquest context, la presència del Papa ofereix una oportunitat per reflexionar sobre la convivència que desitja preservar una democràcia madura com l’espanyola. Més enllà de les creences que pugui tenir cada un, és innegable que Prevost ha projectat des de l’inici del seu pontificat una idea d’autoritat basada en l’escolta, la responsabilitat i la voluntat de dirigir-se a tota la societat. Són valors que abunden en els discursos però que adquireixen un significat diferent quan qui els invoca al Parlament està per sobre de càlculs electorals o conteses partidistes.

Notícies relacionades

Eleccions sense ànima

Senyals d’alarma

Fins i tot els que no comparteixen la fe catòlica poden reconèixer la força d’algunes de les reflexions que Lleó XIV ha repetit en aquests primers dies de la visita a Espanya. N’hi ha una de molt eloqüent: no es pot dir que es creu en Déu i alhora menysprear el germà. És evident que l’afirmació interpel·la els creients, però també que transcendeix l’àmbit religiós. Cap comunitat pot sostenir-se quan sempre converteix el discrepant en enemic. El respecte a l’altre és una condició indispensable per a la convivència i la democràcia.

Per això, és rellevant l’ocasió que Espanya té avui. El Congrés ha d’aprofitar la presència de Prevost i fugir de xocs partidistes. Sense que sigui necessari exigir adhesions religioses ni convertir la visita en una cerimònia d’unanimitat. N’hi ha prou amb entendre que una democràcia també necessita recuperar el sentit de projecte compartit.