Senyals d’alarma
El llenguatge és ric en frases que tenen un doble significat. Tot i que avís a navegants sigui una alerta sobre canvis o riscos en rutes marítimes, el més freqüent és traduir-lo com una advertència indirecta sobre alguna cosa, tot i que no tingui res a veure amb la navegació. De la mateixa manera que pel fum se sap on és el foc és un fragment de la sarsuela Doña Francisquita, l’argument de la qual no gira al voltant de cap incendi forestal, com els que ja despunten abans de l’estiu. És un relat d’amors, embolics i desitjos creuats al Madrid castís; però els dos exemples serveixen per entendre l’eficàcia d’un bon senyal d’alarma.
Si ens mantenim, per exemple, en l’univers sentimental, una parella en la qual s’instal·len els conflictes rutinaris, la indiferència i la falta de projectes en comú, haurà d’admetre que la seva relació ja circula amb la reserva encesa. Si ens preocupa, precisament, la seguretat al volant, el dia en què comencem a badallar de manera repetitiva, ens pesen les parpelles i ens costa enfocar la vista, el recomanable és deixar la carretera, aturar el cotxe i no jugar-se tontament la vida.
Què es pot dir de la salut, perquè aquí se’ns esgota el catàleg de llums vermelles: un dolor fort o una opressió inesperada al pit solen ser avisos d’infart; igual que si se’ns adorm la cara, la cama, o balbotegem inesperadament al compondre una frase, podem estar patint un ictus.
Notícies relacionadesPrevenir és curar en qualsevol àmbit de la vida, no només en el sanitari. La detecció precoç d’un company tòxic a la feina o entre els col·legues amb qui jugues al futbol pot estalviar-nos moltes amargors, molta despesa d’energia a compensar el mal rotllo que escampa al seu pas.
I així arribem a la mare de tots els senyals d’alarma: si un ajuntament de Madrid, Aljete, li retira el nom de Serrat a un edifici municipal, al·legant la seva "falta d’arrelament", allà tenim una fallada multiorgànica: política, cívica, moral… fins i tot mental. Perquè el sectarisme és una malaltia de l’esperit. Alerta roja: anem cap al precipici.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
