La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Cal un acord ja i pensar en el futur de l'escola
Cientos de profesores, cortando la C32 a la altura de Mataró.
Continua el pols entre els sindicats de mestres i professors i la Conselleria d'Educació.
La jornada de vaga d’ahir al Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme va tenir un seguiment important, però va ser a la nit quan el conflicte va fer un pas més: els representants dels sindicats convocants han dormit a la seu del departament. S'hi van tancar ahir a la tarda, després d’una taula sectorial sense acord que s’havia allargat tot el dia. Davant del bloqueig, van exigir la presència de la consellera Esther Niubó, que va acabar anant-hi a última hora del vespre.
Avui hi ha una nova reunió, i sobre la taula hi ha una proposta de l'administració, que el govern qualifica de definitiva. Els seus dos pilars són l’augment salarial i l’ampliació de la plantilla: gairebé 400 euros bruts mensuals d'augment en quatre anys, i 7.000 nous professionals a les aules fins al curs 2029-2030.
Els sindicats, de moment, ho rebutgen: no accepten que se'ls plantegi com un ultimàtum de "caixa o faixa" i reclamen garanties per escrit. Avisen que l'amenaça d'una vaga indefinida continua sobrevolant aquest final de curs.
Les posicions continuen encallades per una barreja de desconfiança i de formes. D'una banda, el departament dona per fet que ja ha fet l'esforç que li tocava. L’oferta actual és gairebé el doble de la inicial. El govern creu que això compensa la pèrdua de poder adquisitiu del col·lectiu, i avisa que no hi ha més marge econòmic.
Per la seva banda, els sindicats no ho accepten i denuncien que dins dels 400 euros d’increment salarial anunciats s'hi inclouen fons que els docents ja haurien cobrat igualment.
Un escenari de desconfiança mútua que no és el millor per negociar.
Però…tot i això, amb les cartes que hi ha sobre la taula, l'acord hauria de ser possible. I avui, a la reunió de les deu, s'ha d'exigir que tothom tingui cintura.Per a Catalunya, seria un autèntic fracàs acabar aquest curs amb un bloqueig permanent, demostrar que som incapaços d'arribar a una entesa i començar un nou curs al setembre amb la mateixa tensió acumulada.
Sobretot perquè aquest acord laboral no és el final. El debat sobre l’educació va més enllà d’aquesta negociació, i necessitem totes les parts implicades. Perquè a les aules és on es juga el futur del país. Tant el sector com tota la societat demanen solucions valentes.
Per trobar-les, la comunitat educativa necessita trobar punts en comú, Temes en què es pugui pactar. El rellotge corre: Avui toca desencallar les nòmines, i començar a encarar el futur de l'escola amb una empenta nova.
