Babel i el temor de Déu
El Gènesi està farcit d’una violència divina que fa feredat. Més enllà de la descripció de la creació del món, l’episodi de l’arca de Noè, veritable reinici de la història, amaga una crueltat extrema. El diluvi prové de la constatació de "la malícia dels homes", de tal manera que el càstig de Déu és "exterminar-los de la terra". S’hi va repensar, va embarcar Noè en l’aventura que ja sabem i va establir una aliança amb el patriarca, tot i que "el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut". És a dir, Déu no confiava gens en la seva pròpia creació. De cop i volta, ens trobem encarats a la construcció de la torre de Babel. Sense més preàmbuls sabem que "en tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules".
Les lectures sobre Babel ens informen d’una qüestió bàsica. El fet que Déu destrossés aquella unitat lingüística que permetia l’obra de la torre (edificar per no viure dispersos i tenir consciència de la pròpia identitat) va crear la multiplicitat de les llengües, és a dir, "la confusió". Steiner parla de la "paradoxa de Babel", perquè és justament en la dispersió on neix la necessitat de traducció, és a dir, la possibilitat del llenguatge i la cultura. De fet, però, Babel és la constatació del temor de Déu davant l’home que ha creat: "Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast". És un càstig preventiu perquè Déu té por del que poden arribar a fer aquells homes que havien après a "fer maons i coure’ls al forn".
Notícies relacionadesEn l’encíclica Magnifica Humanitas, certament un document esplèndid, farcit de reflexions assenyades i en combat no pas contra la tecnologia, sinó contra el seu ús malèvol, deshumanitzador, Lleó XIV trena el discurs a partir de la dicotomia entre "la síndrome de Babel" i la "via Nehemies", el jueu que refà la muralla de Jerusalem, "gràcies a la responsabilitat compartida amb tot el poble". Babel és "homogeneïtzació", la "uniformitat que esborra les diferències", mentre que Nehemies és "comunió", confiar "en l’escolta i el diàleg per engrandir la justícia i la fraternitat". El text del Papa és d’un gruix intel·lectual notabilíssim, i una de les bases de les quals parteix és la consideració de la fragilitat, de la vulnerabilitat, com a factors constitutius de l’experiència humana, enfront del posthumanisme promogut pels algoritmes i la IA que entén "els límits" com a "defectes que es poden corregir". D’aquí a la certesa que "els més febles pagaran la pretesa optimització de l’espècie" hi ha un pas. Es diu tecnofeixisme.
En el rerefons del mite de Babel roman la idea que l’home pot substituir Déu. Aquest és, de fet, el missatge contingut en l’encíclica papal. Cap projecte no estarà fora del seu abast. Tampoc el d’una humanitat desballestada, sotmesa a forces ocultes. Per això el Papa demana "desarmar la IA", és a dir, "impedir que domini l’home". Més que un crit d’alerta és un temor real.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
