Recordar el que ja no és obvi
Recordar el que ja no és obvi
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre ahir un comunicat recordant el que és evident: que les altes institucions de l’Estat qüestionen "d’una manera preocupant la independència, la responsabilitat i la submissió a la llei de concretes actuacions judicials". Deu dies després de la interlocutòria d’investigació de l’expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i de l’entrada i el registre a la seu del PSOE arran de la investigació sobre les activitats de Santos Cerdán i de Leire Díez, els jutges han decidit fer front a les múltiples declaracions de dirigents del PSOE i del Govern que posaven en entredit la tasca dels tribunals. Algunes expressades de manera abrupta i assumint la teoria del lawfare de l’independentisme català i d’altres expressades de manera més educada i conforme a dret parlant de la "coincidència" i el calendari d’algunes actuacions. Sigui com sigui, des de fa més d’una dècada, el respecte als jutges ha deixat de ser reverencial. Això potser no és dolent perquè, com la resta de les institucions de l’Estat, han d’estar sotmesos a escrutini públic. El que no sembla acceptable és que qualsevol actuació dels jutges es qüestioni sistemàticament quan afecta membres d’una determinada organització o família política. Tota crítica genèrica i indiscriminada perd la raó de ser en un Estat de dret. Entre altres coses, perquè les decisions judicials són sempre recurribles davant instàncies superiors on es poden sotmetre al principi de contradicció que sustenta l’administració de justícia en un Estat de dret. Que, en determinats assumptes, existeixi una anomalia al no haver-hi instància de recurs en un tribunal superior no justifica una desqualificació generalitzada de la justícia espanyola i menys des d’un partit com el PSOE, que ha tingut l’oportunitat de promoure i recolzar les reformes que ho haguessin pogut remeiar. Però, a més, en els casos que ara afecten tant el PSOE com l’entorn personal del president Sánchez no es produeix cap d’aquestes excepcionalitats.
L’assumpte és greu. Primer, perquè la meitat de la judicatura i dels fiscals va sortir immediatament a qualificar d’insuficient el comunicat del CGPJ. Amb la qual cosa es demostra una vegada més que el govern dels jutges continua instal·lat en una dinàmica de polarització, no només partidista, que no ajuda en res a la confiança dels ciutadans. I que se suma a la irresponsabilitat dels partits polítics, en aquest cas el PSOE, però en altres ocasions el PP, Junts o Esquerra, de menyspreu pel mínim respecte institucional exigible. Un ciutadà corrent pot posar en entredit l’actuació de jutges i fiscals. Però els polítics, quan ho fan genèricament, el que aconsegueixen és posar en evidència la seva pròpia negligència a l’haver sigut incapaços de fer les lleis i implementar procediments de govern que impedeixin les presumptes arbitrarietats que denuncien. Si fan aquestes crítiques fa l’efecte que és per amagar els seus propis errors abans que organitzar la justícia amb garanties per a tothom. Seria bo que es posés fi a aquesta espiral perquè, als que ara són oposició, se’ls tornarà igualment en contra quan siguin govern. I al revés.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
