Sopa de tristesa

Sopa de tristesa / 5

M’assec davant el televisor a veure Sopa de Cabra. Tornar enrere, el documental de Josep Call sobre l’evolució del grup gironí, un dels més importants del panorama de la música pop-rock dels últims anys. Penso que hi trobaré una hagiografia a l’ús, un simple suport mediàtic per a la campanya de promoció de l’enèsim retorn als escenaris, ara amb l’excusa dels 40 anys de la formació, però m’hi enganxo. Adverteixo que, a diferència de molts de la meva generació, els Sopa no han estat, per a mi, un referent musical. Salvant les distàncies i rememorant la clàssica confrontació entre els Beatles i els Stones, sempre vaig ser més dels Umpah-pah, que van començar com a teloners dels Sopa i que, de la mà de l’inigualable Adrià Puntí, van aportar (per poc temps: ells sí que es van separar definitivament i massa d’hora) una singular manera, festiva i virtuosa, d’entendre la música.

Tornem al documental. No és una col·lecció d’estampes a major glòria del llegat de Quintana, Thió i companyia, sinó un retrat dur i implacable que, com diu Jordi Amat, "testimonia un malestar latent i sofert per tots els integrants de Sopa de Cabra". Un testimoni aspre de persones que treballen juntes en una feina creativa, artística, i que, al llarg de tots aquests anys, mai no han dinat juntes fora de les cites obligades d’assaigs i concerts. No són amics i més aviat descobrim, subtilment, que s’instal·len en la bronca i l’enfrontament, en el rebuig i el menyspreu, en la humiliació, fins i tot. Dinen plegats per primer cop a casa d’en Cuco Lisicic, el baixista, ara fa uns mesos. És un dinar trist i melancòlic. Quintana ha cuinat un plat segons una recepta del malaguanyat Joan Nyinín Cardona. Ha discrepat amb Thió sobre el sofregit i la sal. "Més enllà dels moments difícils i les crisis", diu el cantant, "hi ha una veritat que hem construït junts". Potser sí. No sé com podran fer més concerts després d’haver vist el documental, després de la sensació d’anorreament que hi plana. Potser ho podran fer justament per això: perquè són conscients que és així com han viscut tot aquest temps.

Temes:

Adrià Puntí Beatles Música

Inicia sessió 0 Comentaris