Interessos inconfessables

Canviar el cost d’un servei per encarir-lo i poder pagar una comissió o reduir la qualitat d’un producte, com sembla que va passar a Adamuz, perquè així hi hagi un marge per abonar una comissió, encara que el receptor no sigui el polític que ha fet aquest tripijoc, no modifica el fons de la qüestió: quan hi ha corrupció els diners públics es fan servir per a finalitats diferents per les quals la gent ha pagat IRPF o IVA.

De l’assumpte de Rodríguez Zapatero, sempre posant al davant la presumpció d’innocència que va demanar Sánchez durant la sessió de control del Congrés però que no va atorgar, per exemple, a Rita Barberá, la cosa que més retrata, i més per a mal que per a bé, l’expresident ara investigat és haver involucrat les seves filles en tot aquest fangar.

Però el fonamental d’aquest cas no és si Zapatero s’ha fet ric; això és gairebé el menys important. La qüestió clau és: ¿els –presumptes– negocis de Zapatero amb la cúpula chavista han sigut el motiu perquè Espanya tingui una política exterior determinada i que podríem qualificar d’excèntrica entre les nacions occidentals, membres de l’OTAN i la UE?

¿Per què el Govern d’Espanya va passar de reconèixer Juan Guaidó com a president "encarregat" de Veneçuela a ser col·laborador necessari del robatori de les eleccions que Maduro va fer a Edmundo González? ¿De debò que Espanya va ser còmplice d’aquest atropellament perquè ZP pogués continuar fent negocis?

Notícies relacionades

Sopa de tristesa

Allò de què no aconseguim parlar

¿Què té a veure la relació entre Veneçuela i la Xina amb el paper de Zapatero i, en conseqüència, de Pedro Sánchez i Espanya amb els contractes milionaris adjudicats pel Govern a Huawei, una empresa tecnològica gegantina monitoritzada pel Govern xinès?

L’Audiència Nacional, amb informació arribada des de Suïssa, França i els Estats Units, investiga un expresident del Govern, d’un país de l’OCDE com Espanya, per fer negocis amb una narcodictadura com Veneçuela i una macrodictadura com la Xina utilitzant la seva influència per situar la política exterior d’una nació rellevant al món al servei d’uns interessos particulars. Aquesta corrupció és molt pitjor que tots els diners que es puguin agafar d’una caixa comuna. A França l’expresident Sarkozy ha sigut condemnat i ha passat per la presó per acceptar diners de Gaddafi; aquí alguns parlen de lawfare. Però quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.