Acabat una vegada més
Sempre sembla que el que es viu en el moment present no té parangó amb res de l’ocorregut anteriorment. Així, se sent avui que el president Pedro Sánchez està noquejat per la imputació del seu antecessor socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, i li falta res per caure. Com si el cap de Govern fos el primer en la història recent a quedar tocat per unes actuacions judicials tan greus que deixarien grogui qualsevol. El que s’ha conegut, en cas de confirmar-se, és demolidor, no només per a Sánchez, el PSOE i els votants progressistes, ho és per a la democràcia espanyola, encara que al PP sembla que la notícia l’ompli d’alegria. Però, a Sánchez, els seus oponents ja li han organitzat en diverses ocasions les exèquies fúnebres i s’han hagut de repartir després les flors davant la incompareixença del cadàver.
Això d’organitzar funerals sense esperar la certificació de la mort no és nou, s’ha fet diverses vegades en la història recent. Fa una mica més de tres dècades a Felipe González, aleshores cap de l’Executiu, li organitzaven enterraments cada setmana. I, sí, arribava gairebé mort al Congrés dels Diputats, però, malgrat la pallissa a la qual el sotmetia José María Aznar, en sortia viu. Va aguantar tres anys més. És el mateix González que ara aplaudeixen els del PP, però que llavors era objecte de la seva fúria, com en aquest moment ho és Sánchez.
Si es confirmés el que el jutge Calama ha escrit en la seva interlocutòria sobre Zapatero, el PSOE tardarà anys a recuperar l’ànim i, més encara, a recuperar el suport dels seus votants. Però queda molta presumpció d’innocència i molta instrucció judicial per vendre ja la pell de l’os Sánchez. Els dirigents del PP han vist en el sumari, ja venien pel que sembla avisats, una oportunitat d’acabar amb ell, però, per continuar amb els refranys, les presses mai han sigut bones conselleres. Abans que res molta calma, que cantava Siniestro Total. Deixar treballar la justícia sense interferències hauria de ser norma obligatòria, que ja arribarà, si arriba, el moment de passar comptes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
