Deixar treballar la justícia
Deixar treballar la justícia /
La notícia que l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero ha sigut imputat pel magistrat José Luis Calama de l’Audiència Nacional pels presumptes delictes de tràfic d’influències, falsedat documental i pertinença a organització criminal va commocionar ahir la societat espanyola. Més els socialistes, que s’aferraven, incrèduls, a la petició que se li respecti la presumpció d’innocència i a les acusacions de lawfare, és a dir, de joc brut judicial, seguint la crida del president del Govern, Pedro Sánchez, que la militància defensi el seu predecessor. Al PP, però, els dirigents es van afanyar a reclamar la dimissió de Sánchez, mentre que Vox va sol·licitar una vegada més una moció de censura. A banda de les respectives i previsibles posicions dels uns i dels altres, és el primer cop en els gairebé 50 anys de democràcia en què un excap de Govern és cridat a declarar davant un jutge com a investigat i la primera vegada, per tant, que un ex primer ministre és acusat directament de greus delictes de corrupció, entre els quals hi ha el d’haver cobrat dos milions d’euros en comissions. Només aquesta excepcionalitat justificaria la cautela necessària a l’hora de valorar l’actuació judicial però sobretot, i més important encara, l’exigència que la justícia treballi amb la calma i amb la independència que una circumstància d’aquesta gravetat requereix. Especialment si el que se suposa que busquen els responsables polítics és que s’acrediti la veritat del que ha passat i s’estableixin les responsabilitats degudes, sense intromissions externes que alterin l’acció judicial. Ni per part dels qui celebren l’actuació del jutge ni per la dels qui l’acusen d’allotjar interessos espuris.
Després de no haver donat explicacions convincents davant el Senat, l’expresident tindrà el 2 de juny una segona oportunitat d’explicar-se davant el magistrat Calama, un jutge amb fama de discret i les actuacions del qual no han buscat el protagonisme que s’atribueix a alguns dels seus col·legues. Zapatero va assegurar després de saber la seva imputació que sempre ha treballat, tant en l’àmbit privat com en el públic, dins de la legalitat, i va negar haver fet gestions en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra. Però el contingut de la informació obtinguda fins ara per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) dona elements que permeten fonamentar una sospita raonable sobre els serveis que va prestar l’expresident en l’ambigu terreny de l’assessorament, en el millor dels casos, a empreses potencialment beneficiades de decisions de l’Executiu socialista, com així va ser. La imputació li ve precisament de la investigació d’aquest rescat pel qual el Govern va donar 53 milions d’euros a la companyia aèria i del qual, segons els investigadors, Zapatero hauria obtingut directament o a través de l’empresa de les seves filles, Whathefav, unes elevades comissions. Algunes mitjançant la mercantil Análisis Rellevante, propietat del seu amic Julio Martínez Martínez. La UDEF apunta també al blanqueig de capitals amb l’ajuda d’una societat offshore creada amb aquesta finalitat a Dubai. Que aquesta imputació coincideixi amb el judici del cas mascaretes, que implica l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor, Koldo García i l’empresari Víctor d’Aldama, aquest últim vinculat a una de les societats que el jutge relaciona també amb Zapatero i, per la nacionalitat del seu administrador únic, amb Veneçuela, no contribueix a aclarir les sospites que han portat el jutge a investigar l’expresident. Més aviat el contrari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
