¿Centres de dades a Catalunya?

La IA avança a una velocitat sense precedents. En pocs anys, sistemes capaços de generar text, imatges o codi s’han integrat a la vida quotidiana i als processos empresarials. La inversió mundial ja supera els 200.000 milions de dòlars anuals i creix a uns ritmes que estan pròxims al 30%. Mai una tecnologia havia escalat tan ràpid.

Per alimentar la IA fan falta centres de dades cada vegada més grans. Instal·lacions que concentren milers de servidors i consumeixen quantitats massives d’electricitat. Els Estats Units lideren aquesta cursa, mentre Europa intenta no quedar-se enrere, malgrat uns costos energètics més elevats i xarxes ja tensades. Però, ¿què és realment un centre de dades? Un centre de dades no és una fàbrica avançada ni un pol d’innovació. És un gran magatzem d’ordinadors que funcionen tots els dies de l’any. La seva activitat consisteix a processar i emmagatzemar informació. Però aquests centres de dades plantegen problemes importants. El primer és el consum energètic i d’aigua, especialment preocupant en territoris afectats periòdicament per sequeres i emergències climàtiques. El segon és l’ocupació. Els centres de dades, quan entren en funcionament, amb prou feines generen llocs de treball estables. El premi Nobel Daron Acemoglu ho resumeix així: "A la fàbrica del futur només hi haurà un enginyer i un gos; l’enginyer per alimentar el gos i el gos perquè l’enginyer no toqui res". Després de la construcció només queden tècnics de manteniment i serveis.

El periodista Alec McGillis, en la seva obra Estados Unidos de Amazon: la historia del futuro que nos espera (editorial Península, 2022), ha documentat com àmplies zones del país han substituït indústria productiva per magatzems logístics i centres de dades. El resultat ha sigut baixa ocupació, poc valor afegit i una forta dependència de recursos energètics. El territori assumeix els costos, mentre els beneficis es concentren lluny. No és casual en aquest sentit que països i ciutats europees hagin imposat moratòries i restriccions, i hagin frenat la instal·lació de nous centres de dades pel seu impacte en la generació i la xarxa elèctrica, el consum d’aigua i l’escàs valor que aporten.

A Espanya, el Govern d’Aragó ha presentat els centres de dades com una gran estratègia de desenvolupament regional. No obstant, s’estima que posar en marxa els centres anunciats significaria multiplicar per més de cinc el consum elèctric actual de la regió, sense una millora significativa en la creació estable de llocs de treball. A part de les necessàries inversions en el reforç de les saturades xarxes de transport i distribució.

Parlar d’"inversió estrangera de caràcter tecnològic" no significa res, si no va acompanyada de processos endògens de creació de valor, i la realitat és que les experiències d’altres països demostren que aquestes inversions poden provocar processos de desertització als territoris que els acullen. Els beneficis són per als inversors i les empreses tecnològiques que promouen aquests centres. Catalunya no hauria de caure en el mateix error. Les xifres d’ocupació difoses pel sector solen inflar l’impacte real, barrejant llocs temporals de construcció amb ocupació estable. Apostar per centres de dades no equival a apostar per innovació, coneixement o indústria avançada.

Notícies relacionades

Junts, el PP i Vox

El Barça no vol ser com el Madrid

Recentment, en ocasió de la visita del president Illa a un centre de dades que s’instal·la a l’AMB, es va difondre una nota de premsa que deia textualment: "El nou centre de dades (...) generarà més de 2.200 llocs de treball i fins a 7.235 milions d’euros de PIB local". Alguns grups d’interès estan actuant en la promoció d’aquests centres a Catalunya, però potser caldria revisar la seva consideració de projectes estratègics i d’interès general, contrastant les dades que aporten.

La IA obre oportunitats enormes, però obliga a decidir quin tipus d’economia volem. Catalunya i Espanya han d’aspirar a crear valor, ocupació i capacitats pròpies, no a convertir-se en simples plataformes de consum energètic. El debat no és si volem IA, sinó quin paper hi volem jugar.