¿Estem en un canvi d’època?

Les societats solen tardar a adaptar els seus marcs mentals a les noves realitats. Les institucions, les polítiques públiques i les formes de pensament evolucionen amb més lentitud que la mateixa transformació econòmica i tecnològica. Aquest desajust explica, en part, la sensació d’incertesa que caracteritza el nostre temps. No seria, en qualsevol cas, la primera vegada que passa. Les grans revolucions industrials dels segles XIX i XX van transformar profundament l’economia, les ciutats i l’organització social. Aquelles transformacions van generar tensions i conflictes, però també van donar lloc a noves institucions, noves formes de regulació econòmica i noves idees sobre l’organització de l’economia i la societat. Si observem la situació actual des d’aquesta perspectiva històrica, podem identificar alguns factors que semblen configurar el nucli del canvi que estem vivint. Vegem-ne alguns.

El canvi tecnològic. La digitalització, la intel·ligència artificial, la robotització estan modificant de forma accelerada la manera de produir, treballar i organitzar l’activitat econòmica. Una nova base tecnològica de caràcter exponencial, ja s’està integrant en la vida quotidiana i en els sistemes productius.

Pregunta 1: ¿La regulació i el dret administratiu estan adaptats a la velocitat de canvi?

L’augment de la complexitat del sistema econòmic i social. Les economies contemporànies funcionen com sistemes interconnectats en els quals tot està relacionat amb tot i el valor de cada sistema és molt superior a la suma de les parts. Els grans reptes actuals, com ara el canvi de model energètic, l’economia del coneixement, els elements clau de l’Estat del benestar, entre d’altres, segueixen estructures mentals de tipus gremial o pròpies de la cultura industrial.

Pregunta 2: ¿Apliquem metodologies pròpies dels sistemes complexos?

Amb la globalització s’integren les economies i els sistemes productius a escala mundial. Malgrat les tensions geopolítiques recents continuem vivint en una economia profundament interdependent. Les decisions adoptades en un punt del planeta tenen conseqüències immediates en altres llocs. Els sistemes productius s’organitzen a escala global.

Pregunta 3: ¿Definim i apliquem polítiques industrials pròpies de la globalització?

Finalment, l’economia del coneixement s’ha convertit en un dels motors centrals del desenvolupament econòmic. Com va anticipar fa anys el pensador del management Peter Drucker, el talent, la investigació científica, la capacitat d’innovar i la qualitat dels sistemes educatius constitueixen avui el factor decisiu per a la competitivitat de les economies.

Pregunta 4: ¿Fomentem l’economia del coneixement o bé, per contra, decidim que continuem apostant per sectors de baixa qualificació i poc valor afegit?

Aquest conjunt de transformacions planteja un desafiament que no és únicament tecnològic o econòmic, sinó també cultural. Les societats hauran d’aprendre a espavilar-se en entorns més complexos, més incerts i més interdependents. Això exigeix noves formes de pensament, noves institucions i formes de governança amb noves maneres d’entendre el desenvolupament econòmic i el progrés social.

Notícies relacionades

El dubte

Llibreries, quilòmetre zero

Les ciutats constitueixen un bon laboratori per observar aquests canvis. L’urbanisme contemporani ja no es pot limitar a ordenar l’espai físic. Ha d’integrar sostenibilitat ambiental, mobilitat intel·ligent, innovació econòmica i cohesió social. En aquest sentit, la ciutat es converteix en un espai privilegiat per experimentar noves solucions.

Si realment estem entrant en un canvi d’època, la qüestió decisiva serà la nostra capacitat col·lectiva per comprendre la naturalesa d’aquesta transició i adaptar-nos-hi amb la màxima urgència. Com ha passat altres vegades en la història, el futur dependrà de la nostra capacitat per utilitzar la tecnologia amb visió i amb sentit de projecte col·lectiu.