Calor a les aules
Concentración de alumnos en protesta por el calor en las aulas.
El conseller de Cultura de Madrid feia befa de les altes temperatures que pateixen els nens en aules sense climatitzar. A l’Assemblea d’aquesta comunitat es discutia la necessitat d’adaptar els centres educatius als rigors del canvi climàtic quan Mariano del Paco va dir que "la calor és font d’inspiració" i va aconsellar als pares que vesteixin els estudiants amb màniga curta. "Vostès se situen al costat de països on la llibertat de vestimenta no existeix i això no es podria fer", va rematar. Una sortida molt ayuser. Que les criatures comencin i acabin el curs entre marejos i deshidratació, que facin gimnàstica i pati en espais sense ombra i que siguin els mateixos progenitors els que portin ventiladors a l’escola per pal·liar la calorada li sembla una ximpleria al polític del PP guarnit amb vestit i corbata. De la fila que fa no costa gaire deduir-ne que està llançant les esmentades ocurrències en un espai beneït amb aire condicionat.
A una determinada temperatura ningú es concentra, la vergonya molesta i cada vegada fa més calor durant el curs lectiu a tot Espanya. Això és així. Els pelegrins que aquesta setmana van anar a Madrid a veure el Papa van suportar temperatures tòrrides durant hores, i malgrat això Lleó XIV va parlar alt i clar sobre les recurrents crisis climàtiques com un dels grans desafiaments a què s’enfronta la nostra civilització. En un discurs històric davant pròcers de tot signe en un Congrés refredat per a l’ocasió. Quin error. Així no hi ha manera que arrelin les veritats sagrades.
Va, que d’aquí una mica més d’una setmana s’acaba el curs i deixarem de parlar de la calor. No és que a ses senyories no els importi. El 2022 i per la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna el curs polític va començar després de l’estiu amb els termòstats a 27 graus al Congrés, una temperatura envejable en comparació amb la que suporta la comunitat educativa. La desbandada dels escons va ser digna de ressenya, així com les lamentacions dels representants dels ciutadans, incapacitats per treballar suant. Els nens es poden queixar, i tant, però l’absentisme no és una opció: les lleis no ho permeten.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
