Una altra oportunitat

En una de les segones oportunitats que t’atorga la vida quan l’assumpte no té importància, la setmana passada vaig entrar en una botiga de roba vella i vaig trobar la meva samarreta preferida. Feia tres anys que l’havia tirat, després de quinze al meu costat. I de sobte, veure’n una igual, en millors condicions, em va semblar un cop de sort que no podia deixar passar. No és que jo no sàpiga desaprofitar oportunitats; sé fer-ho. Però de vegades m’equivoco… i altres encerto. Així que em vaig afanyar a fer-me amb la samarreta, que, fora d’això, tothom al meu voltant sempre havia considerat força lletja, i des de ben aviat massa vella com per no tirar-la.

¿Oportunitat perduda? Bah. Totes les decisions tenen una càrrega, i de vegades aquesta càrrega, dolorosa, et salva per la seva bellesa. Em va passar fa tres anys una cosa semblant quan vaig descobrir en una llibreria de segona mà a Nova York un vell catàleg d’una exposició de Richard Serra a Alemanya. Em va semblar car, i em vaig veure deixant-lo per a una altra ocasió, potser més econòmica. Però aquella nit me’n vaig penedir i em vaig dir que, de tant en tant, calia llençar els diners per la finestra. L’endemà vaig tornar a la llibreria… i el catàleg ja no hi era. Només amb el temps va ser bonic perdre aquella oportunitat.

Notícies relacionades

Molt monàrquic i molt d’esquerres

La mort de la Noelia

No hi ha existències sense pretensions que s’escapin davant dels nassos. La meva oportunitat perduda favorita la vaig llegir a Alta fidelidad, de Nick Hornby. Rob Fleming, el protagonista, regenta una botiga de discos antics al nord de Londres. Cada dia sembla al límit de la fallida. Fins que un dia rep una trucada d’una dona que assegura tenir alguns singles del seu interès. Quan Rob arriba al seu domicili, descobreix que està ple d’àlbums, CD i cintes, i nou caixes de singles a rebentar. Té entre mans el carregament que sempre va somiar trobar. Hi ha singles dels Beatles en edició especial i limitada; hi ha la primera dotzena de singles dels Who, i hi ha originals d’Elvis. Hi ha moltíssims singles de blues i soul, i un exemplar del God Save the Queen dels Sex Pistols, editat per l’A & M. "I... ¡oh, no! ¡Oh, no! ¡Déu meu, no! Hi ha You Left the Water Running, d’Otis Redding, en l’edició especial feta set anys després de la seva mort, retirada immediatament del mercat per la seva viuda perquè no li...".

És la millor col·lecció que ha vist en la seva vida. Calcula que val set mil lliures, que ell no té. "Doncs dona’m cinquanta i te’ls pots emportar avui mateix", diu la dona. Rob es posa a riure. Ella li explica que el seu marit li ha posat les banyes amb una noia de 23 anys. "Una amiga de la meva filla, per acabar-ho d’arrodonir". I vol fotre’l desfent-se de la seva col·lecció de singles per una misèria. "¿Què li semblen mil cinc-centes lliures?", li ofereix el Rob, un home de principis que estima la música. "Seixanta", es conforma ella. "Mil tres-centes", diu ell. "Seixanta-cinc". "Mil cent. I d’aquí no baixo". "Jo no penso vendre-te-la per més de noranta". Rob sap que, en tornar a la botiga, plorarà per haver perdut una oportunitat tan gran. Però també sap que, tot i que aquell marit sigui un porc, no seria capaç de "fer-li una putada així"..