Dèficit d’inversió, ¿fallada o greuge?

1
Es llegeix en minuts
Dèficit d’inversió, ¿fallada o greuge?

A. Pérez Meca - Europa Press / Europa Press

Catalunya carrega amb un desfasament que ja gairebé ningú discuteix obertament. Una economia que representa prop del 19% del PIB espanyol disposa d’infraestructures que no arriben a aquest nivell. La diferència persisteix des de fa anys, com ha tornat a evidenciar la Cambra de Comerç. Les dades més recents van més enllà i apunten que, entre el 2021 i el 2023, l’execució real de la inversió estatal amb prou feines va arribar al 41% del que s’havia pressupostat. La pregunta és inevitable: ¿es tracta d’un dèficit derivat de decisions polítiques que han penalitzat Catalunya o d’una fallada estructural d’un sistema que pressuposta molt per sobre de la seva capacitat d’execució?

La resposta no és senzilla i obliga a mirar el repartiment de responsabilitats, que està definit tot i que sovint es dilueixi. El gruix de les grans infraestructures depèn del Govern d’Espanya, que disposa del pressupost i dirigeix l’execució. La Generalitat, per la seva banda, actua en la planificació territorial, la mobilitat local i la gestió de serveis transferits. A més, exerceix pressió sobre els projectes. Entendre aquesta divisió evita simplificacions i retrets fàcils.

Notícies relacionades

El dèficit inversor, però, no depèn només de qui hi hagi a la Moncloa. Els retards es repeteixen i apunten a un problema que transcendeix els cicles polítics. Molts projectes estratègics, com Rodalies, avancen a ritme lent, es replantegen o no arriben a la maduresa necessària per traduir els pressupostos en obres concretes. La burocràcia, falta de coordinació i discontinuïtat fan la resta i perpetuen un dèficit històric.

Reduir, per tant, el debat a quin Govern inverteix més o menys ha deixat de ser útil. El més rellevant és corregir la desviació i que el sistema funcioni. Per a això fan falta corresponsabilitat institucional i projectes madurs i verificables, a més d’una planificació que converteixi els pressupostos en resultats. Només així es podrà tancar la bretxa, elevar la inversió i construir infraestructures conformes al pes de Catalunya.