2
Es llegeix en minuts
La burocràcia amenaça la regularització

Un mes després d’haver entrat en vigor la regularització extraordinària de persones migrants, es calcula que a Espanya ja hi ha hagut aproximadament 200.000 sol·licituds de les 500.000 previstes en principi pel Govern. Recordem que la mesura persegueix solucionar de manera ferma la situació administrativa irregular de tots aquells estrangers amb familiars a càrrec, amb promesa de futurs contractes de treball o en situació de vulnerabilitat, una hipòtesi que no deixa de ser redundant, atenent el fet que la vulnerabilitat és present en la majoria dels casos, tot i que aquí s’exigeix una documentació que no fa sinó allargar el procés i sobrecarregar de feina les oficines municipals o les entitats socials.

En qualsevol cas, el recorregut de la regularització passa per una sol·licitud que inicia el tràmit administratiu amb un número d’expedient, així que s’ha entrat en el sistema espanyol d’estrangeria, i que dona dret, una vegada acceptada, a un permís provisional de treball i residència. Posteriorment (i, en principi, en un termini de tres mesos), s’han de corroborar les dades aportades i, en especial, la de l’absència d’antecedents penals per obtenir la regularització de manera definitiva després d’haver passat pel que es coneix com a cita d’empremtes i d’haver obtingut la targeta d’identitat d’estranger (TIE), assimilada al DNI.

És en aquest recorregut burocràtic on comença a haver-hi traves importants i on es percep l’amenaça d’un coll d’ampolla per accedir a la regularització consolidada. D’una banda, l’acceptació de la sol·licitud no ve acompanyada automàticament de l’assignació d’un número de la Seguretat Social, que el Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions assegura que s’enviarà al domicili del sol·licitant sense haver de demanar-lo expressament. El número i la targeta no només impliquen la formalització de l’assistència sanitària, sinó que també són un requisit imprescindible per a la firma d’un contracte formal de treball. La mateixa dinàmica administrativa concedeix aquesta possibilitat, però l’acaba negant de facto, ja que s’està retardant l’arribada de la concessió, en una situació que podríem qualificar de kafkiana, ja que les persones sol·licitants del permís continuen vivint en uns llimbs legals, que és justament el que la regularització extraordinària mira de solucionar.

D’altra banda, una vegada resolt definitivament l’expedient i revisades les dades i els certificats d’antecedents penals, s’ha de sol·licitar hora a les dependències policials, un altre tràmit que no és automàtic i que, percebuda la dificultat de la petició online, genera situacions que estan entre la picaresca i l’estafa. Alhora, la pluja de peticions, quan es doni el cas, també pot generar un col·lapse que només es podrà evitar, com preveu el Govern, amb un reforç extraordinari d’agents a les comissaries.