Contra el malbaratament alimentari

El malbaratament alimentari té moltes variants i casuístiques, tant en funció dels qui el generen com en consideració a les dificultats logístiques que es deriven de la reutilització racional dels excedents. Vivim en una societat que tendeix al consum massiu, més atenta a la producció desmesurada i amb uns paràmetres alimentaris més pendents de la presentació del producte amb estàndards comercials que de la bondat nutritiva d’aquest, més enllà del seu aspecte. En aquest sentit, la responsabilitat del desaprofitament respon a múltiples factors i, d’alguna manera, ens interpel·la a tots, perquè s’estén al llarg de tota la cadena alimentària, des de l’entorn agropecuari fins al consumidor final, passant, per descomptat, per les grans superfícies, els fabricants i les empreses distribuïdores i el ram de l’hostaleria. És lògic tenir el punt de mira en els agents implicats directament, però convé no oblidar que segons la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya, el 2024 cada família va llançar de mitjana 64 quilos a l’any, un 58% del total, molt per sobre de la restauració i el comerç.

En aquest sentit, fins avui, la major part de les accions dutes a terme s’han centrat en la presa de consciència del problema i en la necessitat d’aplicar pràctiques conseqüents en el dia a dia. Des del programa Gastrorecup, impulsat per la Generalitat a partir de l’experiència de la xef Ada Parellada, fins a entitats com Espigoladors, que es fan càrrec de la recol·lecció d’excedents al camp, o plataformes com Too Good To Go, que posen en contacte negocis d’alimentació i consumidors per no desaprofitar el producte perible. L’entrada en vigor, l’abril passat, de la llei de prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament alimentari, aprovada fa un any pel Congrés, representa un important pas endavant perquè imposa obligacions estrictes a tots els agents de la cadena. Prioritza l’assumpció de plans de prevenció per disminuir pèrdues i reduir minves, la gestió eficient, la compra sostenible i la redistribució d’aliments, amb especial èmfasi en el consum humà, és a dir en la donació a entitats sense ànim de lucre o en la transformació de la matèria primera.

La llei incorpora, més enllà de les sancions i dels incentius fiscals previstos, un missatge alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: reduir a la meitat el desaprofitament alimentari de cara a l’horitzó del 2030. És un instrument no només d’ordre ètic o ambiental, sinó també un actiu econòmic d’imatge per a les empreses de la cadena alimentària i un esperó per a noves empreses relacionades amb la gestió d’excedents, l’optimització de compres, la consultoria sobre el malbaratament o l’educació i prevenció en aprofitament.