Capsa de confeti

Podríem posar-ne uns quants exemples –sobretot els referits a la fe catòlica que ara es percep com un far en l’administració Trump, però també els discursos vacus del mateix mandatari, les anades i vingudes retòriques–, però em fixo, en concret, en les paraules que va pronunciar Melania Trump en la insòlita compareixença com a presidenta del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, una notícia que havies de mirar dos o tres cops per assegurar-te que era certa.

Notícies relacionades

Més acció i més relat

Cuidar la informació

I ho era. Melania va parlar de nens i de pau. No cal dir en quin context sarcàstic. I, com que la situació ja era de per si esperpèntica, no venia d’aquí que esmentés el valor de l’educació com a essència de la societat. "L’aprenentatge és sagrat", va dir. O "cal protegir els llibres", i "no restringir el coneixement perquè així es restringeix el futur i perquè el coneixement crea la comprensió, mentre que el conflicte neix de la ignorància".

Tot això ho podia haver dit Jacques Delors, posem per cas, un dels polítics més interessats en la pedagogia com a eina política. De fet, ja ho va dir, en l’informe de la Comissió Internacional per a la Unesco que va presidir ara fa trenta anys: "L’Educació amaga un tresor". El que aleshores era una reflexió seriosa i fonamentada (aquell "tresor"!) ara esdevé un joc de malabars en boca de la primera dama. Més encara: el truc d’un prestidigitador, l’amenaça d’un frau, la superxeria de la tergiversació.