El motor entra en l’equació militar

Durant anys, l’automoció europea es va explicar en clau climàtica: electrificació, neutralitat en emissions i transició verda. Aquest marc continua vigent, però ja no n’hi ha prou. La guerra a Ucraïna, la rivalitat tecnològica amb la Xina i la fragilitat de les cadenes de subministrament, que han demostrat com és de dependent Europa de tercers països, han tornat al sector manufacturer el seu paper com a instrument de sobirania. La renovació productiva europea ja no és només verda; també és militar.

Notícies relacionades

Ucraïna, any quatre

El DAO era immigrant

En aquest context, Renault produirà drons, però no pretén convertir-se en fabricant d’armament. Ho fa per respondre a una demanda concreta de l’Estat i aprofitar una oportunitat de negoci. Tot i així, la línia entre indústria civil i defensa es torna més tènue. L’automòbil, icona civil per excel·lència, passa a formar part d’un ecosistema dual en què bateries, electrònica i programari serveixen tant per moure famílies com per sostenir exèrcits.

La qüestió és si Renault serà l’excepció o l’avançada. ¿Seguiran aquesta via altres fabricants a mesura que Brussel·les vinculi política industrial i autonomia estratègica? A Espanya, amb el sector del motor integrat en l’ADN industrial del país, el debat no és teòric. Potser la pròxima reconversió industrial no es mesurarà només en emissions, sinó també en defensa, amb efectes directes sobre la innovació, l’ocupació i la sobirania.