Extraterrestres i desconfiança
Barack Obama va afirmar aquesta setmana: "Els àliens són reals, però no els he vist". I va precisar que no estan a l’Àrea 51. Ho va fer en una conversa informal, al·ludint a la probabilitat de vida en l’univers i a fenòmens aeris encara sense explicació definitiva. No va avalar cap teoria conspirativa ni cap tipus d’encobriment. No obstant, la reacció a les seves paraules mostra fins a quin punt qualsevol referència al desconegut s’interpreta avui des de la sospita. Donald Trump va respondre censurant les seves declaracions i anunciant noves desclassificacions de documents sobre fenòmens aeris no identificats. És una seqüència del tot reveladora: a una afirmació ambigua li segueix una promesa d’obertura. Formalment, això sembla reforçar la transparència, però, en un context de poca confiança, el simple reconeixement que hi ha documents reservats pot alimentar la idea que l’opacitat és la norma.
Aquest és, precisament, el clima que reflecteix l’Enquesta sobre postveritat i teories conspiratives 2025 del Centre d’Estudis d’Opinió. Davant l’afirmació que "els governs oculten proves de contacte amb extraterrestres", la majoria no la recolza, però una proporció significativa tampoc la descarta amb claredat. No hi ha una adhesió explícita, però sí dubtes. Dubtes que s’estenen a altres àmbits, com la percepció d’ocultació per part de governs i elits, les sospites de manipulació informativa i els nivells moderats o baixos de confiança institucional. L’estudi no descriu una ciutadania dominada per creences extravagants, sinó un marc cognitiu en el qual la hipòtesi de l’encobriment resulta plausible. L’extraterrestre és anecdòtic però sembla que la desconfiança és estructural.
Notícies relacionadesEn aquest mateix context s’ha de llegir la carta de Helen McCaw, exanalista de seguretat financera del Bank of England –citada per The Independent–, dirigida recentment al governador Andrew Bailey per suggerir-li que s’avaluessin plans de contingència davant una eventual confirmació oficial de vida intel·ligent no humana –es llegeixi extraterrestre– per part dels Estats Units. No es considerava probable aquest escenari ni s’anunciaven mesures en marxa. L’advertència era merament tècnica davant la hipòtesi que un anunci així podria generar un xoc d’expectatives i provocar volatilitat, no pel fenomen per si mateix, sinó per la reacció dels mercats davant una possible alteració en la percepció d’estabilitat.
El pensament conspirador no es referma per l’acumulació de proves, sinó per la combinació d’ambigüitat, desconfiança, percepció d’opacitat i incertesa. I el problema no és tant que les sospites siguin certes –que també–, sinó que condicionin conductes i produeixin efectes reals: en l’economia, alterant expectatives i augmentant la volatilitat; i en política, erosionant encara més la legitimitat institucional i reforçant opcions que capitalitzen i alimenten la desconfiança.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
