Panorama 2036
La idea que la caiguda del mur de Berlín representava la fi de la Història ja és cosa de museu d’història natural, entre la secció de fòssils i la d’espècies extingides. Les grans profecies del segle XX han coixejat molt. La Xina i Rússia continuen sent autocràcies encara que en altres moments suposàrem que per mor de final de la Història el sistema demoliberal s’havia de contagiar universalment. Una cosa semblant va passar amb les prediccions sobre la crisi climàtica que va fer Al Gore –vicepresident de Clinton– donant per fet que, per exemple, per aquestes dates ja no hi hauria neu al Kilimanjaro. En aquella circumstància, Gore va tenir el premi Nobel de la pau.
Això fa pensar que també a l’hora de predir convé ser prudent, empíric, atent a la realitat i no a les ideologies. Sol ser-ho l’Atlantic Council en les seves suposicions de futur. El recent informe sobre l’any 2036 concorda molt amb els símptomes que l’any 2026 va perfilant segons el criteri de gairebé 500 experts d’arreu del món.
El 63% dels experts consultats per l’Atlantic Council consideren que el 2036 serà pitjor que ara. Només un 37% pensa el contrari. La majoria suposen que la Xina haurà eclipsat els Estats Units com a economia, encara que no com a poder militar. Rússia perdrà molta potència i la guerra d’Ucraïna s’haurà convertit en conflicte congelat. Potser el nou conflicte és Taiwan, amb possibilitats de repercussió nefasta. Si l’OTAN persisteix, serà amb canvis radicals. Una predicció crucial: el 2036, una depressió de la democràcia coincidirà amb el declivi de l’actual sistema multilateral. En una altra dimensió, l’avenç de la IA serà més que inquietant.
Si el segle XX va ser de religions polítiques, les dues primeres dècades del segle XXI són de supersticions polítiques. Fins i tot la nova dreta –cada vegada més friqui– coqueteja amb la tecnoutopia i el transhumanisme. És a dir, amb canvis radicals i somnis de l’home nou que tant de mal va fer al segle passat. Nous cabdills de genètica absolutista guaiten per tot arreu volent dir-nos com hem de ser.
Nedant en direcció contrària a Al Gore, els experts enquestats per l’Atlantic Council aventuren per primera vegada que el canvi climàtic no és un factor que amenaci la prosperitat global a l’horitzó 2036.
El que no sabem és en quina mesura aquests canvis i tendències que van emergint poden fer que la política sigui més il·lusòria o més assenyada. Ara com ara, la prudència no pertany a l’Ibex de la política immediata. Als Estats Units, Elon Musk amenaça d’organitzar un tercer partit per acabar amb qui va ser el seu gran amic, Donald Trump. Res no està escrit, però més aviat sembla que el que anomenàvem instint moderador ara per ara està tot desactivat. Doneu-me un tuit ocorrent i canviaré el món. Recorrem a la IA per generar líders que passin a primera fila en una fracció de segon, inventats per un ‘influencer’ transnacional amb domicili fiscal a Andorra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
