La pantalla vencedora
La librería La Llar del Llibre, en Sabadell. /
Ja passada l’apoteosi habitual del Dia del Llibre tornem a la confrontació que des de fa anys mantenen les pantalles contra les pàgines impreses en paper. Ara per ara, les pantalles guanyen. Tenen tota la nostra atenció, des del moment en què el despertador del mòbil ens posa drets fins que a la nit tenim la mateixa pantalla resplendent a l’habitació a les fosques, com una rara companyia de l’insomni. L’amor, els eslògans polítics, les transaccions bancàries passen per aquí, i no és altre el substitut de les hores de lectura amb un llibre a les mans.
L’era de la postliteratura ve a ser un temps postalfabètic. Aquí ens endinsem sense esglai, fins i tot amb complaença. En comparar la novel·la distòpica de George Orwell –1984– i Un món feliç d’Aldous Huxley constatem que, si en el futur segons Orwell l’amenaça era que ens prohibissin els llibres, per a Huxley el perill era que ja ningú no volgués llegir-los. Si les pantalles –especialment la del mòbil– ens donen tot el que desitgem, per què comprar llibres i llegir-los?
Per preu, distribució i de forma gratuïta a internet i a les biblioteques públiques, el llibre és a l’abast de tothom i qui no llegeix és perquè no vol, tret de països salvatges o sotmesos als totalitarismes. Som a les acaballes de l’era Gutenberg. En les últimes dècades, als Estats Units, el percentatge dels que llegien per plaer ha baixat un 40%.
Hi ha qui s’atura al semàfor abstret per la pantalla del mòbil: està veient com xoquen dos trens conduïts per orangutans o atén a l’embrutiment d’un influencer que publicita regalèssia vitaminada. A l’altra banda del carrer, altres també estan abstrets amb la pantalla: un Donald Trump pentinat amb monyo del segle XVIII o l’esclat d’una guerra que no existeix. Per què aturar-se en un dels pocs quioscos que queden i comprar un diari?
Fa dos anys, un informe de l’OECD sobre els països més avançats va constatar que la pràctica de la lectura anava a menys o, en tot cas, s’estancava. Això encaixa geomètricament amb les nou hores que la generació Z –nascuda entre l’última dècada del segle passat i la primera de l’actual– dedica a la pantalla del mòbil.
Això no és una altra manera de fruir de l’oci: en realitat, com ja està prou documentat, afecta les formes cognitives en el món aniversari, amb l’accelerador vertiginós de la intel·ligència artificial. Perdem capacitat d’atenció a l’escriptura, induïts per un canvi dràstic en les formes de transmissió del coneixement. Això representa menys domini del llenguatge i de formes de pensament. En tenim la prova a tots els informes PISA. Un dany col·lateral és el llibre prefabricat, posat a la disposició del lector de manera que la seva ment no hagi de fer l’esforç de mastegar i digerir. Amb la millor de les voluntats mal enteses, el mal menor és ara la lectura passiva. És una llàstima perquè no hi ha res més entretingut i nutritiu que una novel·la de Dickens.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
