Hipertensió en els bancs centrals

Aquest impuls es dona en diferents països i de maneres diferents, amb especial intensitat als Estats Units, sota el lideratge de Donald Trump. El president de la primera economia del món ha assetjat públicament el responsable de la Reserva Federal, Jerome Powell, i ha anunciat que el substituirà un home alineat amb la seva agenda, Kevin Warsh. A França, el governador del banc central, François Villeroy de Galhau, ha dimitit un any abans d’acabar el seu mandat. La inesperada decisió dona via lliure a Emmanuel Macron per designar el seu substitut sense esperar a les pròximes eleccions, en les quals es dona per fet l’avanç de la ultradreta. No són situacions idèntiques ni responsabilitats equiparables, però sí que revelen una tendència comuna: com més incertesa, més gran és la pressió per controlar la política monetària.

Notícies relacionades

Bad Bunny i els espavilats

Vox i el dilema de la governabilitat

Més important que la tàctica concreta és la conseqüència. L’autoritat monetària deixa de ser un límit neutral i es converteix en un instrument subjecte a interessos polítics. La història de països com els EUA, el Regne Unit o Alemanya mostra que, quan això passa, l’economia acaba pagant-ne el preu.

Separar l’autoritat monetària del poder polític no és, per tant, prendre partit per un govern o un altre. Es tracta de reconèixer que hi ha regles que existeixen per funcionar fins i tot quan els resultats electorals no agraden. Defensar la independència dels bancs centrals és, en definitiva, firmar una assegurança col·lectiva que protegeix els ciutadans de l’oportunisme dels polítics impacients.