Desperfectes
Prínceps de les tenebres
Una lògica sinistra ha determinat que es facin públics els detalls de la complicitat entre el pedocriminal Jeffrey Epstein i Lord Mandelson, ambaixador britànic a Washington –exministre i excomissari europeu–, conegut des fa temps com a Príncep de les Tenebres. Veurem si aquest nou gran escàndol pot dur a la dimissió del primer ministre Starmer, però encara més sinistra és la trama global que es va desvetllant al Capitoli. La primera immersió en els tres milions d’arxius Epstein prenuncia la morbositat dels tres milions que encara falten per conèixer. Magnats i polítics competeixen en bulímia de poder, cobdícia, sexe de tota mena, pedofília, manipulació gegantina, poder a l'ombra. Què més fa falta per incentivar la pèrdua de confiança en el sistema? En comparació, el pillatge de l'expríncep Andreu i la seva exdona Sarah Ferguson només és una decoració anacrònica.
Mandelson, arrogant, molt hàbil, cortesà, cobdiciós i sense escrúpols, va ser nen mimat de Tony Blair. Personificava la sofisticació com a laborista de l'esquerra guacamole. Dues vegades va haver de dimitir pels seus excessos al govern i tot i així Starmer el va enviar a Washington. L'actual primer ministre passa per ser home honest i es va resistir a nomenar Mandelson però el va nomenar i ara està sota foc creuat, en el seu propi partit, per part del partit conservador –en hores baixes i amb lideratge incert– i amb Nigel Farage, el líder del Brexit i peó de Trump, posicionat a les enquestes, encara que en aquest moment l'opinió pública britànica sembli propícia a acostar-se de nou a la Unió Europea, especialment en matèria de comerç i seguretat.
Pot ser l'escàndol més gran de l'època. Al nexe Mandelson-Epstein hi ha de tot: informació privilegiada a gran escala, connivència amb serveis d'intel·ligència estrangers, megacorrupció, tenebra per ara impune. És una degeneració múltiple de l'establishment amb ramificacions a tot el globus terraqüi. Ara es cremen agendes i s'esborren correus electrònics. La llei no pot mirar cap a una altra banda.
Notícies relacionadesI a la Casa Blanca, Trump dorm malament i quan es desperta llança tuits com un maníac, en una de les pàgines més paranoiques dels 250 anys d'història dels Estats Units, a punt de commemoració. La intricada amistat entre Epstein i Trump estarà als titulars per molt de temps. Van ser amics i enemics. Un va aparèixer mort a la presó i l'altre firma ordres executives al Despatx Oval. Sabem que la puresa no és del tot compatible amb l'estadisme, però aquest escàndol va molt més enllà del que l’historiador Suetoni escrigué sobre els cèsars més perversos de l’antiga Roma. Si llavors el populatxo s'entretenia al circ, ara es pot ser president d'una gran república sense més pedigrí que sis fallides immobiliàries i llargs anys de protagonisme en un reality show.
Trump es va distanciar d'Epstein –i fins i tot el va denunciar per tràfic de menors– però aquella amistat embogida enterboleix més el segon mandat presidencial i complica un nou ordre mundial que tant s'assembla al desordre. El possibilisme atlantista sortirà perjudicat. Bullen les cases d’apostes amb la incògnita d’un nou primer ministre britànic.
