EUA, la jugada que Ana Botín va veure venir

El banc adquirit, Webster Financial, aporta avantatges clars. La seva posició al nord-est del país, una de les zones amb més poder adquisitiu i densitat empresarial, permet al Santander accedir a una base de clients àmplia i diversificada, tant particulars com corporatius. A més, el col·loca entre els deu grans bancs del país.

Créixer de forma orgànica hauria sigut més lent. Amb aquesta compra, el Santander guanya volum immediatament, evita anys de corba regulatòria i guanya credibilitat davant clients i autoritats. No és només créixer; és accelerar. També és una jugada defensiva. Si el Santander no compra Webster, ho haurien fet d’altres, siguin fons nord-americans, rivals locals o grups asiàtics.

Notícies relacionades

Art, cultura i negoci europeus

En el bàndol de David Uclés

L’adquisició, però, no està exempta de riscos. Integrar cultures bancàries diferents, complir la normativa nord-americana i competir amb gegants locals no és fàcil. Assolir altes cotes de rendibilitat tampoc ho és. Però el Santander té experiència i escala per assumir tots aquests riscos.

L’operació no garanteix l’èxit absolut, però sí que assegura al banc estar en primera línia del mercat nord-americà. Per molt que Ana Botín digui que no preveu més compres, sorgiran més entitats com Webster pel camí. Gràcies al seu historial de visió i anticipació, el Santander anirà sempre un pas endavant i es diferenciarà dels que només es limiten a reaccionar.