La regularització d’immigrants pactada pel PSOE i Podem no és només una política pública. És una decisió que s’ha de llegir en el marc d’un context específic i tenint en compte els seus efectes polítics, tant en el posicionament internacional de Pedro Sánchez com, en clau interna, en la dinàmica de la competència partidista.
En el pla exterior, la iniciativa es produeix en un moment que està marcat per l’enduriment del discurs i de les polítiques migratòries als Estats Units. Les posicions de Donald Trump, les actuacions de l’ICE i les crítiques que susciten permeten un contrast clar en què el president es pot projectar com a alternativa política davant aquest model, reforçar el seu perfil internacional i alinear el seu discurs exterior amb l’acció interna del Govern.
En clau domèstica, el moment elegit tampoc és irrellevant. La mesura contribueix a desplaçar l’atenció en un context especialment advers per al PSOE, agreujat després dels accidents ferroviaris, i s’anuncia a les portes de les eleccions autonòmiques a l’Aragó. La immigració s’erigeix com una qüestió amb un alt potencial mobilitzador i polaritzant, que ordena el debat polític i situa el PSOE en un terreny favorable per reforçar el seu perfil.
Des d’aquesta perspectiva, la regularització compleix una doble funció. D’una banda, fixa l’agenda i obliga la resta dels actors a posicionar-se en un tema especialment sensible. De l’altra, permet que ell Govern pugui presentar-se com un actor amb iniciativa en un àmbit en què la indefinició sol tenir costos electorals.
Els efectes sobre la competència entre partits són previsibles. La mesura reactiva a Vox, que té en la qüestió migratòria un dels seus principals factors de mobilització. Una reacció que reforça el paper del PSOE com a referent davant la dreta radical i consolida una dinàmica de confrontació clara. El PP, en canvi, queda en una posició incòmoda, atrapat entre la pressió de Vox per endurir el discurs i la seva aspiració a presentar-se com a alternativa de govern. Més ambigus són els efectes sobre l’ordenació de l’espai a l’esquerra del PSOE. Mentre Sumar, Esquerra Unida i altres forces avancen cap a fórmules de confluència, la centralitat atorgada pels socialistes a Podem, avui fora del Govern, introdueix una dissonància estratègica. Al reforçar la visibilitat d’un actor aliè a aquest procés i competidor en el mateix espai electoral, el PSOE redueix el protagonisme del seu soci en un moment clau per a la recomposició de l’esquerra de què depèn.
En definitiva, la regularització reforça el perfil internacional de Sánchez i consolida la seva posició com a mur de contenció davant la dreta radical en un context d’alta polarització. Des d’aquesta lògica, la iniciativa s’entén més bé com una estratègia de mobilització electoral que com una aposta per l’estabilitat parlamentària o la continuïtat de la legislatura, el primer test de la qual serà diumenge vinent a l’Aragó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
