Caçar és una solució, no un passatemps

Notícies relacionades

Escollir l’esperança

Cisjordània s’esllangueix

Recolzar aquesta mesura –que només s’aplicarà en cas de danys i amb el mètode de l’espera, sense batudes–, no implica celebrar-la. Significa acceptar-la com un recurs estrictament excepcional i sota control públic per protegir la ciutadania, perquè altres estratègies han fracassat. S’ha de fer amb objectius de gestió, no d’esbarjo, per tornar a la xifra d’animals que hi havia el 2010. Alhora, és necessari explorar altres iniciatives, com el control de la reproducció–a través del vedat a les escombraries– i la reubicació d’exemplars. També és clau implementar accions preventives urbanístiques i agrícoles, com la instal·lació de barreres físiques en zones residencials, parcs i zones de risc agrícola. Així mateix, és clau protegir i rotar cultius per reduir l’atracció que tenen envers els animals. A més, la coordinació entre administracions, el seguiment sanitari i l’educació ciutadana són imprescindibles. Cap d’aquestes accions és perfecta ni immediata, però juntes permeten reduir els riscos, protegir la salut pública i disminuir la pressió sobre la fauna sense dependre únicament de la caça.

Reconèixer tot aquest seguit d’opcions no debilita la decisió de permetre la caça durant tot l’any; al contrari, l’emmarca, i ens recorda que cada elecció comporta compromisos i responsabilitats. Governar significa de vegades decidir entre opcions imperfectes, però, amb criteri, es pot minimitzar el mal i actuar amb responsabilitat.