Contemplar l’abisme

Hi ha una notable literatura a l’entorn d’aquesta localitat, històricament relacionada amb l’organització criminal i escenari de revenges terribles, d’extorsions sense fi i d’homicidis que encara es recorden després de molts anys. L’esllavissament no s’atura i ara comenten que la zona de risc és de més de 25 km², en una illa que els mitjans italians qualifiquen com "la més inestable del món" i en la qual nou de cada deu municipis viuen en aquesta precarietat geològica.

Notícies relacionades

De com Foment va entrar en raó

Governar sense el Parlament

El 1997, Niscemi va patir una desgràcia similar. Des d’aleshores, els projectes de reconstrucció i assentament del terreny, valorats en més de 25 milions d’euros, han anat a parar vés a saber on. Fa tot just un mes, el desembre passat, després de quasi trenta anys, en van arribar uns quants. I prou. Ara, els veïns s’afanyen a recollir pertinences personals, des de cartes i fotografies a estàtues de la Mare de Déu.

Niscemi, l’ensorrament, funciona com una metàfora de Sicília, diuen. I també com una desoladora imatge (els carrers escapçats, les entrades de les cases abocades al no-res, la imminència de la fallida) del món contemporani. Potser ja ho sabíem, potser estàvem avisats, potser resulta que vivíem en un equilibri inestable, però de sobte, arreu, contemplem l’abisme als nostres peus, amb un espant que ens allunya de la serenitat fictícia i que ens enfronta a una esllavissada que no té la intenció d’aturar-se.