Caducitat anunciada

Notícies relacionades

Regularitzar, millor amb consens

El BBVA ‘is back’

El Govern de Salvador Illa porta una setmana frenètica de reunions, compareixences, recomanacions i pedaços que només delaten la seva incapacitat. Ells saben que el col·lapse de Rodalies posa en perill el país i que el teletreball és una quimera per a la dependenta, l’operari, la infermera o el carnisser. Fins i tot el seu esforç innegable per comunicar ha quedat qüestionat per la inaudita desobediència de Renfe, la reiterada ineptitud d’Adif i les vagues encobertes dels maquinistes. La impotència del Govern és la impotència de tots. El cost econòmic, la decepció, l’ansietat i la ràbia són de cada un.

Qualsevol promesa d’inversió del Govern de Sánchez cau al sac de l’escepticisme. Massa anys, massa falses promeses, massa desgràcies. Malgrat el seu esforç de millora, malgrat que els incompliments porten altres noms, la confiança pública s’ha esgotat. O hi ha un canvi efectiu de timó i es dedica un pressupost real dimensionat a les necessitats o s’enfonsaran molt més que arbres i talussos. Des de les precàries relacions entre Catalunya i Espanya, fins als respectius governs socialistes, la confiança en el públic o, fins i tot, en un sistema democràtic que diu vetllar per la igualtat i el benestar. Aquesta vegada, les intencions de reviure l’independentisme o aixecar la dreta topen amb una cosa més potent, més determinant. El s’ha que dit, s’han perdut les raons. Amb les emocions desbordades, res que rimi amb el passat sona a solució, només passa a engrossir la llista del caduc. Com aquestes vies que el temporal s’està engolint.