Sicaris a Judea
La muntanya Masada és al desert de Judea. Des del seu cim, entre les restes de palaus i fortificacions, la vista arriba fins a la mar Morta. És el segon lloc més visitat pels turistes després del mur de les Lamentacions. El seu poderós valor simbòlic l’ha elevat a senya d’identitat d’Israel. Un mite que forja l’esperit de l’Estat. També una síndrome que perjudica l’esperança.
El símbol neix l’any 73 dC i, com tants mites nacionals, comença amb la mort. Segons l’historiador Flavi Josep, la desena legió romana assetjava els habitants de Masada. Quan aquests van perdre l’esperança de trencar el setge, van optar pel suïcidi. En la dècada de 1930, el moviment sionista va adoptar la història com a símbol de la lluita dels israelians per la llibertat, fins i tot fins a la mort. Transmesa a les escoles i reviscut en mil cerimònies, fet que el relat tradicional sol callar és que la ciutat estava habitada per sicaris (de sica, daga petita), fanàtics que assassinaven romans i qualsevol jueu que hi confraternitzés o que advoqués per la pau.
En un reportatge recent al diari israelià Haaretz, diversos experts analitzen el pes del mite de Masada. Una història d’heroisme construïda sobre uns assassins immisericordiosos. Un relat que, suposadament, clama per la llibertat, però que parla d’impotència i suïcidi. Sobre aquest relat s’ha forjat l’anomenada mentalitat de setge. La història marca la memòria del poble jueu. Un passat de persecució coronat per l’atrocitat de l’Holocaust. Però el present no ha d’atendre només aquest eco de dolor, ni deixar que dicti el seu futur.
La majoria dels israelians se senten amenaçats, aïllats. Creuen que aquesta és la seva única manera de ser al món. Els enemics canvien, però la creença del perill és inherent. Una inseguretat que es tradueix en la desconfiança, la necessitat de defensar-se, la guerra perpètua com a única manera de subsistència i el dret a l’ús de més i més violència. Segons Daniel Bar-Tal, professor de psicologia sociopolítica de la Universitat de Tel-Aviv: "S’ha creat un fort sentiment de victimisme que desconnecta la societat de les consideracions morals".
Brúixola moral
Però no tots els israelians volen habitar a Masada. Són pocs, però els podem llegir en articles de premsa, a les seves publicacions a les xarxes. Ciutadans que s’esforcen per mantenir la brúixola moral i que tenen l’extraordinari valor de denunciar els abusos. No mereixen cap gest internacional de complicitat amb el govern genocida de Netanyahu, no mereixen la basta manipulació de titllar qualsevol crítica a Israel d’antisemitisme. Així, només s’allunya la possibilitat de pau i esperança, mentre s’encoratja el suïcidi d’un país que va néixer com a refugi i que ara viu tenallat pel temor i la crueltat. Davant les legions romanes, altres poblacions van obrir les portes i, lluny de ser destruïdes, es van convertir en llocs de prosperitat. Els assassins de Masada no van trobar la seva llibertat, només el seu final.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
