L’eterna Renfe

Alguna cosa no va. I, després de la gran apagada –encara no explicada–, la inquietud s’ha multiplicat. I, tot i que el ministre Puente ha fet rodes de premsa –sense aclarir les grans incògnites–, Sánchez, que ja fa set anys que està la Moncloa, ha de donar la cara al Congrés. Posposar-ho fins a l’11 de febrer –i barrejat amb la política exterior– és fugir de la dramàtica realitat. I Adamuz és un altre esglaó en l’extenuant falta de majoria, l’estèril polarització amb el PP –primer partit de l’oposició i primer grup parlamentari– i l’augment del preu de l’habitatge. Feijóo no té raó quan diu que l’estat de les vies és el mateix que el d’Espanya –l’economia va i es crea ocupació–, però reflexa bé el desconcert de molts ciutadans. Sánchez no es pot continuar amagant.

Anem a Catalunya. Aquí el problema inicial no va ser de Renfe, sinó que a Gelida un mur de l’autopista –que continua mig paralitzada– no va resistir el temporal i es va desprendre sobre un tren, fet que va causa la mort d’un maquinista en pràctiques. Però la falta d’inversió de Renfe i d’Adif és un greu problema que s’arrossega des de fa molts anys i és motiu permanent de queixa i irritació. I la incúria de les vies, agreujada pel canvi climàtic i les tensions amb els maquinistes –reticents al traspàs de Rodalies a la Generalitat–, ha provocat un gran caos. Des de fa gairebé una setmana, 400.000 usuaris no poden acudir amb normalitat a la feina.

És una cosa intolerable, just quan s’havia pactat la creació d’una Renfe catalana i quan, per primera vegada en anys, s’estava invertint. Però tota desgràcia pública devalua el Govern. Les raons tenen menys rellevància que els perjudicis infligits al ciutadà, que a més a Renfe són crònics. Per això l’oposició ataca un Govern en minoria i els seus aliats –el mateix Junqueras– demanen la dimissió de Sílvia Paneque, la consellera de Territori. No volen semblar còmplices de la desgràcia. La política és així: "Piove, porco Governo" ("Plou, Govern porc").

Notícies relacionades

Sánchez volia Síria i ha tingut Sòria

Trens sota la pluja

Salvador Illa, que prometia bona gestió, ha de fer front –i des de l’hospital– a una situació inadmissible. No ho té fàcil, però almenys Albert Dalmau, president en funcions, donarà la cara demà al Parlament. No fuig com Sánchez.

L’independentisme diu que això de Rodalies s’arrossega des del 2007. Molt cert. Però en molts d’aquests anys no va governar Illa, que acaba d’arribar, sinó CDC, ERC i Junts. Creien que amb la independència s’arreglaria tot, la independència va avortar, i Rodalies va continuar igual. Potser si haguessin gestionat més, les coses estarien una mica millor. Allò del referèndum va consumir moltes hores.