L’habitatge contra Sánchez

Però hi ha una sensació estesa que –malgrat això– la desigualtat no es corregeix. I la raó principal és l’augment del preu de l’habitatge –de compra i de lloguer–, que els últims anys s’ha disparat. La seva primera causa és l’augment de la demanda d’habitatge, per l’increment de la població i perquè creixen les llars unifamiliars, mentre que l’oferta està estancada. Sánchez no té culpa del primer, però sí que l’oferta –especialment la de lloguer– no hagi crescut.

¿Per què? La idea de protegir els més febles és encomiable i lògica en un govern progressista. I la pandèmia i el creixement de la inflació (més del 10%) van impulsar a congelar els lloguers i a protegir els "vulnerables" davant els desnonaments. Però el que en el seu moment eren mesures oportunes s’han convertit en permanents. I el dogma –esperonat pels aliats d’esquerres i pel bonisme social– és que, "quan el mercat falla, l’Estat hi ha d’intervenir". D’acord, correcte, però l’error a Espanya no ha sigut del mercat, sinó de l’Estat i les administracions. Per això som el país europeu amb menys habitatge públic. I l’Estat no només no ha fet habitatge, sinó que l’escassetat de terreny, la lentitud administrativa, l’externalització de les ajudes socials i el control de lloguers com a jaculatòria han fet que el sector privat tampoc hagi sigut eficient.

I el 2023 –abans de les eleccions–, el Govern va fer una llei d’habitatge (molt condicionada per Sumar) amb dos errors greus. Un, era per a tot Espanya, però, al no pactar-la amb el PP, va ser inaplicable a les autonomies –la majoria– on el PP va guanyar les autonòmiques. Dos, no va modificar la llei del terreny i va proposar la idea d’un control de lloguers permanent –més l’externalització de l’ajuda als vulnerables– que va fer que molts propietaris fugissin del lloguer.

I ara som davant un infern quan unes 600.000 famílies hauran de renovar els seus contractes de lloguer perquè finalitzen els de fa cinc anys i molts inquilins –no a Catalunya, on regeix la llei del 2023– s’enfrontaran a pujades que poden vorejar el 30%. Una bomba que el Govern no sap com desactivar.

Sumar i l’esquerra del PSOE volen tornar a congelar per llei els lloguers. Però la congelació és, a tot estirar, pa per a avui i engrunes per a demà. I repetir el que es va fer en situacions molt excepcionals pot ser inconstitucional al vulnerar el dret de propietat. A més, no hi ha majoria parlamentària per fer-ho, perquè –a part de Vox– el PP, Junts i el PNB hi votarien en contra. Seria només un brindis al sol, com la reducció de jornada de Yolanda Díaz. Però amb un desencant social més pronunciat.

El Govern Sánchez presumeix d’una altra solució. Apujar del 50% al 100% la deducció fiscal dels lloguers als propietaris, petits o grans tenidors, que no apugin els lloguers. Així, els propietaris no sortirien perjudicats i els arrendataris no veurien augmentar els lloguers. ¿Tots contents? El problema és que Sumar hi està en contra, perquè creu que els propietaris (molts de classe mitjana, i fins i tot mitjana baixa) són només abellots i no ho votaran al Congrés. Així, l’anunciat decret Sánchez tampoc serà factible. Tret que..., tret que el PP el voti, possibilitat que, atesa la demonització mútua entre Sánchez i Feijóo, sembla una carta als Reis Mags.

Notícies relacionades

Del bloqueig a l’oportunitat

Continuar parlant

L’alcalde socialista del Vendrell té raó. L’habitatge és el gran problema. I de difícil solució. Les administracions públiques –si ho fan– tardaran a construir. El bonisme contra el mercat és gairebé una estupidesa. I en un Estat autonòmic –amb les competències d’habitatge compartides– és obligat un mínim acord entre els dos grans partits.

¡Sánchez, tenim un problema! I una bona part de la culpa és teva.