Ras i curt

Valorar el gest de l’Església, tot i que costi

1
Es llegeix en minuts
Valorar el gest de l’Església, tot i que costi

Raúl Salgado

La indemnització anunciada per a les víctimes de la pederàstia eclesiàstica arriba tard i és insuficient. Cap acord pot esborrar dècades d’abús silenciat, encobriment institucional i dolor prolongat. Tot i així, el pacte arribat dijous entre el Govern central i la Conferència Episcopal marca un camí. Estableix un compromís concret per atendre les víctimes que proposi el Defensor del Poble i obre mecanismes de compensació econòmica a càrrec de l’Església. Tot i que limitat –les víctimes disposen d’un any per presentar les sol·licituds i no es fixa cap quantia concreta–, representa el primer pas concret cap a la reparació. Sorprèn, per tant, la reacció pública tan continguda que ha suscitat, molt allunyada de la contundència amb què durant anys s’ha denunciat aquesta realitat.

Fins ara, l’exigència davant els abusos de l’Església era clara: responsabilitats, reconeixement del mal i justícia. Assenyalar els culpables era una cosa urgent i necessària. La dificultat sorgeix ara quan s’obre un camí cap a una reparació parcial i tardana. La mesura resulta insuficient, però és innegable que assenyala un moviment cap a l’atenció a les víctimes.

Notícies relacionades

Aquesta tensió reflecteix un canvi de perspectiva. Durant anys, l’atenció es va centrar en la denúncia i el càstig; ara apareix un gest que, tot i que limitat, reconeix els afectats pels abusos. No esborra el passat ni exonera ningú, però demostra que actuar de manera concreta és possible.

Criticar la pederàstia i exigir més –com canviar el codi penal perquè els delictes no prescriguin– continua sent imprescindible. Però només té sentit si es reconeix l’avenç parcial aconseguit, que permet reclamar de manera coherent el seu compliment total. Per a això es necessiten més recursos, més transparència i un protagonisme real de les víctimes. Reconèixer els passos que ha fet l’Església no implica un conformisme. Reforça una legitimitat de l’exigència i recorda que la reparació s’ha de completar.