Ras i curt
Si Gaudí comencés avui a Barcelona
Fotografía de Antoni Gaudí. /
Dimecres vaig entrar a la Sagrada Família amb els meus pares i no hi havia gairebé ningú. Durant uns minuts, el temple va deixar de semblar aquest encreuament entre parc temàtic i fons de pantalla per convertir-se en un lloc imponent, serè i molt nostre. Mentre avançàvem per una obra encara inacabada, que es prolonga des de fa més d’un segle, la pregunta va aparèixer sola: si Antoni Gaudí hagués de començar ara i es presentés en el registre d’entrada de qualsevol administració, amb plans d’una cosa que tardaria dècades a construir-se i que ningú podria descriure del tot, ¿l’hi deixarien construir?
Abans que la primera pedra no toqués a terra, Gaudí s’hauria d’enfrontar a un procés llarg, garantista i inevitablement complex: informes, avaluacions, exposicions públiques, reunions veïnals, exposicions públiques, reunions veïnals, estudis d’impacte, al·legacions. Mesos que serien anys. Anys que es podrien acabar convertint en dècades, abans ni tan sols de començar. Costa imaginar que el projecte superés el primer filtre: massa lent, incert i invasiu per a una urbs que vigila cada metre quadrat.
Notícies relacionadesBarcelona és avui, en realitat, molt més densa, complexa i fràgil que fa un segle. Regular no és opcional; és imprescindible. Però entre la protecció i la paràlisi hi ha una línia molt fina. La ciutat la travessa de vegades quan els projectes es desgasten entre tràmits, recursos legals i consensos impossibles. La reurbanització de la Via Laietana, la connexió del tramvia per la Diagonal o la transformació de la Sagrera ho il·lustren bé: són exemples d’iniciatives que es refreden abans ni tan sols de materialitzar-se.
Afortunadament, la Sagrada Família ja hi és. Es pot visitar, com vaig fer jo, un dimecres qualsevol, i també el 10 de juny. Aquell dia, la ciutat celebrarà el centenari de la mort de Gaudí, amb la visita del papa Lleó XIV. Que aquest acte sigui possible, en la icona del modernisme català, diu molt de Gaudí, que va poder començar-la i la visió de la qual no es va aturar davant la burocràcia del seu temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
