RAS I CURT

Les mans d’Europa no esperen ningú

1
Es llegeix en minuts
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, durante la presentación del Plan Europa en Bruselas.

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, durante la presentación del Plan Europa en Bruselas. / Ayuntamiento de Barcelona.

Unitatis és una escultura d’acer gegant situada al parc del Cinquantenari, a Brussel·les, de l’artista Martin Rehrl. Dues mans entrellaçades s’eleven al cel com una metàfora simple i poderosa: només des de la unitat se superen les crisis. No és una idea especialment sofisticada, però, sí, profundament europea i profundament vigent. A pocs metres d’aquestes mans que es busquen i se sostenen, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar abans-d’ahir el pla Barcelona Europa 2026-2029, després d’inaugurar una oficina permanent a la capital belga. El gest té més calat del que sembla: la ciutat vol tornar a jugar a Europa, i vol fer-ho de debò.

Perquè a Brussel·les no n’hi ha prou d’aparèixer. Cal ser-hi de manera constant. Durant massa temps, la relació de moltes ciutats amb la Unió Europea ha sigut esporàdica, més pròxima a la visita institucional que a la influència real. I aquesta –la que es tradueix en decisions, fons i marcs regulatoris– exigeix presència sostinguda.

La iniciativa de Collboni va en la bona direcció: més pes polític, més captació de fons, més projecció internacional i la promesa que tot acabi aterrant en polítiques concretes. El plantejament és difícil de discutir. Una altra cosa serà la seva execució. Brussel·les està plena d’estratègies ben escrites que mai van canviar res.

Notícies relacionades

Per això va ser rellevant que l’acte es volgués projectar com a pla de ciutat, amb la presència de representants de l’oposició, com Jordi Martí (Junts). I per això mateix va cridar l’atenció l’absència de la resta de partits. Costa entendre que hi hagi qui renunciï a implicar-se en una aposta que, si funciona, transcendirà governs i mandats.

Potser per això, al sortir de l’acte, era difícil no girar la mirada cap a Unitatis. Aquestes mans no només parlen de solidaritat en abstracte. També recorden que a Europa, qui no s’agafa als altres, simplement queda fora.