Trump: ¿el rei despullat?

El resultat d’aquest film, que ell veia amb els seus alts càrrecs, inclòs l’alt càrrec militar, va ser el desmantellament del Govern de Veneçuela, del qual de seguida Trump es va fer càrrec. Quan el ja expresident i la seva parella estaven custodiats per la justícia nord-americana, el president dels EUA, ara cap de tot a Veneçuela, va sortir a les pantalles per explicar com va ser allò, de quina manera va percebre ell mateix la feina extraordinària de les seves tropes, dels seus avions, dels seus súbdits. Per explicar-ho, va aixecar la mà esquerra, la va exposar per referir-se a un gest amb l’índex d’aquella mà (de dalt a baix) i va explicar de quina manera van agafar les seves forces militars les persones que buscaven.

Va ser el principi d’un empresonament brutal del qual ara té crònica, i imatges, el món sencer. Ara tot el que se sap també sembla una pel·lícula. Com aquella que, el 6 de gener de fa cinc anys, es va filmar dins i fora del Capitoli, on un grup immens de seguidors de Donald Trump va anar a trencar la seu del poble dels Estats Units. Aquell moment de la història d’aquest gran país no s’esborrarà mai de la vergonya mundial. I és, sempre ho serà, un desvergonyiment.

Tots tenim, segurament, una imatge nítida d’aquell moment. Aquell dia la televisió ens va anar donant imatges alternatives. De vegades apareixien aquells bèsties que volien defensar Trump perquè li havien robat les eleccions, i altres cops apareixia el ràpid president dels EUA en una festa que residia a la seva pròpia seu governamental. Com si fos un calc d’aquest temps, un grup de persones, com aquelles que, amb Trump, seguien el procés d’empresonar Maduro, allà, a la Casa Blanca d’ara, hi havia alts càrrecs que assenyalaven les càmeres com si aquestes fossin el mirall d’una pel·lícula.

Enmig d’aquella transmissió que feia venir esgarrifances es va produir un petit episodi que no he oblidat en la meva vida. Trump era a l’altra banda de la immensa cambra. De sobte se li va posar al costat el seu fill gran, el que surt més sovint en les seves aparicions amb parents, i li va dir alguna cosa a l’orella. De vegades les orelles sonen lluny, de vegades són al costat, sobretot si en la segona seqüència un veu com el fill porta el pare, marcats tots dos ja per l’alegria, a veure com s’envolta el Capitoli de fidels que no volen que Trump perdi el que ja tenia perdut.

Va ser una estona en què pare i fill van escenificar per al món la idea que té Trump de la democràcia, dels drets de l’altre, dels drets que tenen els humans a ser lliures i iguals, tot i que siguin pobres i desiguals. Passejaven davant les càmeres amb l’alegria que ara ha resplendit en les descripcions que el mateix pare ha fet de les escenes de la captura de Maduro.

Notícies relacionades

Del diagnòstic a la febre

Catalunya proposa, però...

¿The End? ¿Aquell intent de destrucció del Capitoli va ser el final, o el principi, del procés d’aniquilació de la democràcia als EUA? La pregunta de si allò va ser el final adorna l’última imatge d’un documental impressionant que acaba d’emetre Movistar Plus. Tot aquell procés de la tarda i del vespre americà que va posar en perill els representants públics que eren al Capitoli, ara està recollit en aquest film de Javier Horcajada titulat Capitolio versus Capitolio. Un prólogo a la autodestrucción de la democracia.

Aquell moment recull respostes per als que es demanen avui què passaria quan Trump tornés a governar el món. Perquè ell aspira a manar a tot arreu, aquí també, ja ho veureu, i ho fa amb la burla a què el convida la revenja. No suporta cap derrota; es burla de tothom. Clarament, davant la televisió, davant els seus, enmig de les matances, davant els que el contradiuen o, fins i tot, segons ell, li roben premis... És probable que no li pugui dir ningú no a res, perquè té (com deia León Felipe parlant de qui aquí va guanyar la guerra d’Espanya) l’espasa i la pistola. Però sempre hi haurà un llibre, un poeta, un nen, que un dia li truqui a la porta i li digui, com aquell noi que podia ser de Groenlàndia, que el rei està despullat. Que no rigui, que no rigui, perquè el rei està despullat.