El Govern s’apunta al salseig

1
Es llegeix en minuts
El Govern s’apunta al salseig

Matias Chiofalo - Europa Press

A la Moncloa s’ha posat de moda el matineig, o, en paraules del president Pedro Sánchez, el salseig. La política convertida en coreografia, en què cada gest s’assaja i cada escena busca el titular. Sumar va escenificar aquest divendres una plantada de més de dues hores a la porta d’accés a la sala del Consell de Ministres perquè el PSOE accedís a les seves pretensions en matèria d’habitatge. Com que uns i altres saben que aquestes exigències són impossibles d’aprovar al Congrés, perquè no hi ha majoria parlamentària, van acabar incorporant-se a un segon decret diferent del del pla anticrisi per la guerra de l’Iran, un text amb data caducitat que decaurà davant la falta de suports.

El grup majoritari del Govern va aprovar el seu "decret de dretes", en paraules del secretari general del PP, Miguel Tellado, que possiblement serà convalidat pel Congrés dijous que ve, i el grup minoritari podrà vendre als seus (cada vegada menys) incondicionals que és útil. El teatret de la política. D’alguna cosa ha servit el viatge als Oscars en business de la vicepresidenta Yolanda Díaz. Quan un es modela amb els millors actors del món, sempre hi ha més possibilitats que se li enganxi alguna cosa. No l’estatueta, és clar, però sí el mètode. Una altra cosa és que la ficció coli fins i tot entre els fans menys crítics, perquè s’ha notat, i molt, que el PSOE ha accedit a aprovar la pròrroga dels lloguers conscient que no s’aplicarà mai.

Notícies relacionades

Sumar ho ha venut com una gran victòria, sí, però també Santiago Segura defensa que Torrente presidente és cine. Nietzsche afirmava que les persones "preferim il·lusions que ens resultin útils o reconfortants", i els ministres de Sumar segur que han sentit parlar de les "il·lusions necessàries", aquelles que ens permeten continuar vivint o, en aquest cas, continuar governant.

Molt salseig i matineig en el Govern davant una ciutadania cada cop més escèptica que veu com en el guió del dia a dia se substitueix realitat per artifici.