El futur de Palestina
¿I què faran amb cinc milions de palestins?
Un futur dels dos Estats és una fal·làcia que desmenteix dia a dia el Govern de Netanyahu, que impulsa impertorbable nous assentaments a Cisjordània, i que en paral·lel tolera i protegeix els abusos i l’expansió dels colons als assentaments existents
Un colono israelí con ropa militar en una aldea al sur de Yatta, en la Cisjordania ocupada. /
No hi ha Palestina que valgui a l’horitzó. El futur d’aquest Estat és una entelèquia. Tant o més que el Polisario que ja no reconeix ni Espanya. Aquest hipotètic estat que emparen les Nacions Unides –això és, patxanga– no el volen ni el permetran mai ni Israel ni els Estats Units d’Amèrica. Ni tal vegada els mateixos estats que envolten Israel. Almenys Egipte o Jordània que tenen uns sòlids acords de pau amb Israel. I que per no voler no és que no vulguin un estat palestí sinó que ni volen acollir ni un palestí més. En particular Jordània i la desconfiada monarquia haiximita, que tem com la pesta que arribessin més palestins quan més de la meitat de l’actual població són refugiats palestins o d’origen palestí.
Tot el que es pugui dir al respecte, dos estats i bla, bla, bla, és una fal·làcia que dia a dia desmenteix el Govern de Netanyahu que impulsa impertorbable nous assentaments a Judea i Sumària (Cisjordània), ben jueves segons la Bíblia, i en paral·lel tolera i protegeix els abusos i expansió dels colons als actuals assentaments (prop de 800.000 colons si incloem Jerusalem Est) i que, per altra banda, ha reduït de facto a menys de la meitat la menuda Gaza Entre els colons, una notable presència de jueus nord-americans, prop del 15 %, sionistes religiosos i ultraortodoxos que sumen més del 70 % dels colonitzadors. Entre els primers, cal comptar-hi personatges com aquell metge nord-americà que se li van creuar els cables i va entrar a sang i foc a la Tomba dels Patriarques a Hebron fent 29 morts i prop de 150 ferits el 1994. Un metge que va néixer a Brooklyn i exercia al Bronx i que un dia es va traslladar a viure a Cisjordània i un altre va cometre la massacre.
El futur dels palestins de Cisjordània és el de Gaza. Anar reculant, perdent territori i concentrats cada cop més en àrees urbanes perimetrades. Milions enclaustrats. La qüestió és, ¿què en faran, de tots aquests milions de persones? Al resort gazià de Trump és obvi que no els volen, als països àrabs que els envolten tampoc. ¿Quin futur han pensat per a ells Netanyahu i Trump amb la mirada absorta de Nacions Unides?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
