¿On va l’instructor Peinado?

"Les conductes que tracta el jutge d’instrucció en l'acte recorregut semblen encaixar en la figura delictiva de la malversació en relació amb l’article 432 i 433 del Codi Penal. En resolucions anteriors, però, ja es va dir que no s’objecta res respecte del nomenament d’una assistent per a la dona del president del Govern, ni s’ha dubtat del procediment de contractació. Únicament s’ha posat de manifest la possible extralimitació en les seves funcions, tendent a afavorir el presumpte pla delictiu de la principal investigada, Begoña Gómez".

¿Per què? "Resulta dubtós –sosté l'acte– i pot ser el primer indici que sustenti el delicte de malversació, que el nomenament de l’assistent de la dona del president de Govern hagi recaigut en una amiga íntima de Begoña Gómez, ja que seria el primer cop, en aquest tipus de nomenaments, que no es fa recaure en un funcionari expert en protocol (...)".

Afirmen, doncs, que el "primer indici" que sustentaria la possible malversació seria que Cristina Álvarez és amiga íntima de Begoña Gómez. I, que, també, seria el "primer cop" que aquest tipus de nomenaments no recau en un "funcionari expert en protocol".

En la causa s’hi va incorporar, el 28 de novembre, un ofici en què consta la informació sobre els assistents de totes les esposes de tots els presidents de Govern durant la democràcia. No consta en la causa que aquestes persones nomenades a l’empara de la llei sobre el personal de lliure designació i personal eventual, que precisament es fa sobre la base del concepte de confiança, tinguin formació com a experts en protocol.

Per tant, la pregunta és: per què sosté la Sala el que és sens dubte un fet fals. Ho és sobre la base de la informació existent en el sumari, que és l’única vàlida. Però els magistrats s’han basat en un fet que no formaria part del sumari, és a dir, l’existència d’una altra assistent de Viri, la dona de Rajoy, a saber, María Valle Ordóñez de Carbajal. Si es busca a internet, Valle Ordóñez de Carbajal va ser nomenada el 30 de desembre del 2011 coordinadora per a assumptes relacionats amb la Presidència del Govern, càrrec des del qual, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, exercia com a assistent de la dona de Rajoy. Havia sigut cap de protocol de Rajoy durant l’època d’oposició (2004-2011).

Per tant, aquest seria el model de nomenament que defensen els magistrats. Però, si és així, ¿no seríem davant una justícia que amenaça al dictar com s’han de fer els nomenaments? Això és: el contrari del que professa la doctrina Marchena, magistrat de la Sala Penal del Suprem, és a dir, d’una justícia que l’Executiu de Sánchez lamina. La defensa de Cristina Álvarez, en un exercici d’esgrima, ha presentat un recurs en què demana aclariment als tres magistrats signants de l'acte esmentat, amb l’argument que es tracta d’un error material involuntari.

L’estructura lògica de la construcció de l'acte, però, deixa pocs dubtes. Però caldrà veure si els magistrats recullen el guant.

Notícies relacionades

Illa: una agenda catalana

La fotografia del que ve

Alhora, sí que semblen haver-lo recollit a l’anul·lar la providència del jutge Peinado segons la qual va sol·licitar a l’agost tots els correus electrònics de Begoña Gómez des que va arribar al Palau de la Moncloa, a partir de juny de 2018. L’han declarada nul·la perquè admeten que el jutge no ha raonat els motius pels quals ha exigit una mesura que deixa sense efecte el sacrosant secret de les comunicacions. Però, és clar, l’UCO ja va rebre els correus que la Moncloa va enviar al jutjat 41 de Madrid, al novembre, per fer l’informe requerit pel jutge Peinado. ¿Es pot funcionar així? No es pot. Però la realitat és l’única veritat: les coses són com són.

A la pregunta sobre on van els jutges de la secció 23 i el jutge Peinado, la resposta és: a fer seure al banc dels acusats Cristina Álvarez i Begoña Gómez d’un judici oral i, si poden, d’un judici del poble (llei de jurat). Si no ho veig no ho crec.