Cayetana: "Sí a la guerra contra l’Iran"
L’ardor guerrer del PP va portar Feijóo a celebrar la "caiguda" de la tirania a l’Iran, però ha sigut Álvarez de Toledo qui l’ha posat negre sobre blanc.
El matí del 28 de febrer, a l’iniciar la guerra de l’Iran –ara guerra del golf Pèrsic–, Donald Trump i Benjamin Netanyahu van sentir durant unes hores el plaer de l’afrodisíac que va desencadenar l’operació Fúria Èpica o, com l’ha rebatejat The Economist, "Fúria Cega": carregar-se a l’aiatol·là Ali Khamenei.
En aquelles mateixes hores, l’Armada dels Estats Units llançava míssils Tomahawk en direcció a Minab, a la província de Hormozgan, al sud de l’Iran, pròxima a la costa iraniana del golf Pèrsic. Un dels míssils va esborrar de la terra l’escola primària Shajare Tayebé i 175 nenes d’entre 7 i 12 anys que es trobaven a l’escola primària Shajare Tyebé. L’atac va ser preparat per marines que van utilitzar informació antiga de Google Maps. És a dir, va ser obra humana. Res que es pugui atribuir a la intel·ligència artificial.
Aquell mateix 28 de febrer, la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo s’anticipava al seu líder, Alberto Núñez Feijóo, amb un missatge en el qual fixava de facto l’orientació del seu partit. "Una delegació del Grup Popular teníem previst viatjar demà a Israel. La visita ha sigut cancel·lada. És l’hora de la llibertat per a l’Iran. La meva admiració pels americans i israelians que participen en aquesta operació decisiva. El meu suport al poble iranià, que fa dècades que està sotmès a un règim terrorista. I una abraçada emocionada a les dones de l’Iran, avantguarda moral d’aquesta lluita. Quan es van treure el vel, van encendre l’esperança d’un Iran lliure i d’un Occident més segur. Espanya i Europa els hem de recolzar sense matisos i sense fissures".
L’endemà, l’1 de març, Núñez Feijóo va difondre un comunicat en el qual va considerar: "El món és millor quan cau un tirà". No es va limitar a celebrar la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei provocada per dues potències estrangeres sinó que la seva inexperiència el va conduir a entregar-se: "La caiguda d’un sistema així és una bona notícia per a la llibertat i la democràcia". ¿De quin sistema parla el líder del PP?
Un parell de dies més tard, Mojtaba, fill d’Ali Khamenei, va ser designat líder suprem i el govern de l’Iran, lluny de caure, va fer trontollar el pla de Trump i Netanyahu. Però Feijóo va donar proves en aquest comunicat de la victòria que no es tractava d’una improvisació. Perquè va tornar sobre el que el dia anterior va escriure Cayetana Álvarez de Toledo. "Espanya ha d’estar sense matisos amb les democràcies liberals". És l’orientació estratègica del PP.
El 2 de març, Cayetana Álvarez de Toledo es va burlar que Pedro Sánchez es pronunciés contra el govern dels aiatol·làs i denegués als EUA utilitzar les bases de Rota i Morón per a la seva operació militar contra l’Iran. "L’actitud de Sánchez. En contra del règim odiós de Hitler però també del desembarcament dels aliats a Normandia".
Queda clar: Feijóo no té autonomia davant l’aznarisme i l’ayusisme que defensen la croada d’Israel i dels EUA. Ja va donar el seu suport a Netanyahu en l’extermini dels palestins a Gaza i ara compra la guerra de l’Iran.
Les coses pel seu nom
Cayetana, que va expressar des del 28 de febrer la seva "admiració pels americans i israelians" que participen en el que considera una "operació decisiva" contra l’Iran, el 7 de març ho deixarà meridianament clar: "Sí a dir les coses pel seu nom. I, per tant: sí a la guerra contra l’Iran".
A partir de llavors la guerra s’estén. Ja ni tan sols es pot dir la guerra contra l’Iran sinó la guerra del golf Pèrsic. El control iranià sobre l’estret d’Ormuz, per on s’exporta el 20% del petroli i gas mundials i el 30% dels fertilitzants, es converteix de facto en una nacionalització, cosa que es tradueix en una pujada de preus, dels 63 dòlars/barril al gener a una xifra, amb oscil·lacions nervioses, d’entre 100 i 115 dòlars/barril.
Notícies relacionadesEl PP culpa Sánchez per les conseqüències d’una guerra que el president no recolza i que, al contrari, els líders conservadors van aplaudir. I alhora comença a donar instruccions als mitjans en el sentit que no recolza la guerra.
Però la realitat és l’única veritat. L’error estratègic de Feijóo i la seva deriva aznar-ayusista col·loca el PP d’esquena a la majoria dels espanyols, que ja van experimentar el 2004 l’aventura del trio de les Açores, el llançament de la guerra de l’Iraq per Bush, Blair i Aznar.
