Èxit a Guadalajara
A l’esplèndid pavelló de Barcelona a la FIL de Guadalajara, tres grans veus de la literatura sud-americana (Padura, Fernández i Rivera Garza) proclamaven els seus llaços amb Barcelona, amb la cultura catalana i amb el català davant una audiència entregada i multitudinària. I tot seguit, Sira Abenzoa, Adrià Targa, David Moragas i Anna Pazos van traçar un memorable diàleg sobre el desig, que va ser en realitat una constatació del moment efervescent que viu el nou pensament jove literari en català. Són només dos exemples exitosos de tants actes que han inundat la que per uns dies ha sigut la capital mundial de l’edició. Els que hem tingut el privilegi d’assistir a la FIL d’enguany hem pogut comprovar la feina espectacular que ha fet tot l’equip capitanejat per Anna Guitart, que ha servit per fer un pas més en la difusió internacional de la cultura catalana i barcelonina. També hem comprovat que no ha sigut en cap cas, com s’ha dit amb ignorància, un esdeveniment de consum intern, sinó justament el contrari, un esdeveniment dirigit a mexicans i a professionals d’arreu del món. Ho saben prou figures de la talla de Miquel de Palol, Carme Riera, Colm Tóibín, Eduardo Mendoza i Javier Cercas, que van veure com els seus actes van quedar petits davant un públic tan receptiu com entusiasmat.
A això afegiu-hi intercanvis professionals de primer nivell o tallers sobre temes tan candents com els audiollibres o l’ús de la IA en la indústria editorial. Fins i tot hi ha hagut espai per a concerts de primera línia o exposicions emocionants, com la dedicada a les dones que van construir Barcelona, comissariada magníficament per Ingrid Guardiola. Des del sofà de casa, més d’un intoxicador ho ha aprofitat per intentar sembrar polèmiques interessades i sovint directament inventades. Enmig de la podridura de les xarxes socials, n’hi ha que han vist en la presència de Barcelona a la FIL tota mena de conspiracions, potser perquè els que es passen el dia queixant-se de tot són incapaços de tenir el coratge de reconèixer que de vegades les coses es fan bé, tot i que les facin els teus presumptes rivals polítics.
És indubtable que encara queda molt recorregut per protegir el català i que al poder, sigui quin sigui, cal pressionar-lo, exigir-li, estirar-lo. Però entre mirar-nos el melic acríticament o convertir-nos en una congregació de barrufets rondinaires hi ha d’haver un terme mitjà en què puguem deixar a un marge les nostres picabaralles habituals i trobem un espai per felicitar-nos quan les coses surten bé. A Guadalajara, Barcelona s’ha exhibit davant el món com una capital cultural global en què el seu talent és capaç d’expressar-se cap al món amb dues llengües universals que conviuen més intel·ligentment del que pretenen els sospitosos habituals. Ha quedat demostrat que, a banda del Barça, la mar, el menjar o la Fórmula 1, Barcelona és, sobretot, una fenomenal exportadora de cultura, i aquest és el factor que la pot fer diferent de tots els seus competidors. Ens sap greu, catastrofistes: Guadalajara ha sigut un èxit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
