Visita a Espanya
¿Qui es quedarà el Papa?
No cal ser creient per entendre la transcendència de la visita del Papa. L’Església catòlica governa l’Estat més petit del món, però té un monumental patrimoni moral. I per molt que porti segles dilapidant-lo amb els seus vergonyosos casos d’abusos sexuals, la seva discriminació de la dona i les incomptables complicitats amb règims execrables, la institució i el seu màxim representant mantenen una influència colossal. N’hi ha prou amb una paraula, un gest o una insinuació ben o mal interpretada del summe pontífex per desencadenar una tempesta política de conseqüències imprevisibles. Per això, fins i tot abans que hagi trepitjat territori espanyol, ja s’han generat múltiples polèmiques, des de la composició de la seva agenda fins a la llengua que escollirà per beneir la Sagrada Família.
El Papa es convertirà en una mena de mirall en el qual es reflectiran les nostres inseguretats. Li demanem, per exemple, que parli en català quan en realitat ni tan sols nosaltres hem sabut defensar-lo com i quan era necessari. A veure si resultarà que Lleó XIV haurà de protegir la llengua que els partits independentistes deixaven a la intempèrie, mentre estaven més pendents de les jornades històriques que d’atendre les necessitats més elementals del país.
El que hi ha subjacent darrere de tots aquests terratrèmols previs a la seva arribada és, en realitat, una pregunta que és molt senzilla: ¿Qui es quedarà el Papa? O, dit d’una altra manera, ¿qui aconseguirà la seva benedicció implícita? El viatge de Pedro Sánchez a Roma fa uns dies responia, precisament, a la voluntat de mostrar sintonia amb algú que, com ell, s’ha enfrontat a Trump i als nous oligarques digitals. La dreta madrilenya, amb el seu espectacular desplegament als carrers de Madrid, aspira a fer seva la figura del Papa per poder invocar-la, quan convingui, contra l’actual Govern.
Notícies relacionadesL’esquerra intenta, des de l’agnosticisme, esquivar el debat religiós i buscar complicitats ideològiques amb l’última encíclica, que, paradoxalment, subscriurien gairebé fins a l’última paraula la majoria de partits comunistes europeus. La dreta, previsiblement, aspirarà que Sant Pare avali la seva ofensiva contra el Govern. Per això, de totes les etapes del viatge, la visita al Congrés adquirirà una importància política majúscula: és el punt a partir del qual pot decantar-se definitivament la lectura del periple. Segons com perfili allà les seves paraules, hi haurà qui s’autoproclami guanyador o perdedor, com en les grans nits electorals. Si pronuncia la paraula "corrupció", pot ser una estocada per al PSOE; si, en canvi, s’alinea amb Sánchez en la seva lluita contra els tecnòcrates, li proporcionarà un notable reconeixement.
Es pot estar a favor o en contra del Papa, de la seva simbologia, de la seva institució o de la seva ideologia. El que no es pot fer és ignorar la importància capital que pot tenir la seva visita. Queda clar que el Papa no vindrà a resoldre els nostres problemes, però pot ser que ajudi a evidenciar-los..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
