Una pesta

Original seria un rellotge que donés l’hora al revés. Però d’aquesta novel·la no s’esmenta res semblant. ¿Grata com què? ¿Com la visita a una germana de la teva mare operada de la vesícula? ¿Curiosa com? ¿Com un peix que lladra? Home, home, un peix que lladrés seria la bomba. ¿Divertida de quina manera? ¿Com una partida dominical de parxís? No ho sé, no ho sé, em temo que una novel·la "original, grata, curiosa i divertida" és el més semblant a la música de la consulta del dentista. No molesta, però tampoc commou. De fet, ni la sents. ¿Ha llegit vostè, sense llegir-la, en alguna ocasió, una novel·la? Llegir sense llegir és com sentir sense escoltar. Aquest és el paper reservat a les revistes del cor que trobem a la sala d’espera del podòleg (o de la podòloga, puto genèric amb discapacitat). Tot el que sé de les monarquies europees actuals ho he après d’aquestes publicacions, mentre esperava el meu torn. Significa que no m’assabento de res, excepte d’algunes tonteries insignificants: de les últimes aventures de Joan Carles, per exemple, i de les seves declaracions fútils a una tele francesa. Totes les notícies de l’emèrit, i a fi de no fer-me mala sang, em semblen "originals, grates, curioses i divertides". És clar que ara mateix no estic segur que Joan Carles pertanyi a la família reial. Potser no.

Mentre em descalçava, vaig advertir que la podòloga tenia a prop de l’instrumental per als peus una novel·la de recent publicació. Acabava de llegir-la.

–¿T’ha agradat? –li vaig preguntar.

Notícies relacionades

Coses de senglars

El següent d’Ayuso

–Bastant –va apuntar.

¿Es compraria vostè una novel·la que a la seva podòloga li ha agradat "bastant"? No ho crec. Les novel·les que agraden "bastant" solen ser originals, grates, curioses i divertides, o sigui, una pesta.