Un país atrapat en el bloqueig

L’Executiu ha perdut tota capacitat d’iniciativa al Congrés i qualsevol anunci que fa, per exemple la pujada salarial als funcionaris, queda a expenses d’una ratificació a la Cambra baixa que no està en absolut garantida. Després de decaure el sostre de despesa i el camí de dèficit dijous passat, que tanca qualsevol possibilitat que hi hagi Pressupostos, la millor notícia per a Sánchez és que només queda una sessió plenària programada en les Corts fins al mes de febrer. No és només una pausa tècnica provocada per les vacances, és un baló d’oxigen davant la paràlisi estructural que limita l’acció política del Govern.

Tot això, preparat per les revelacions diàries –sense proves però d’un gran impacte mediàtic– de l’entorn de l’exministre José Luis Ábalos o Koldo García, i a l’espera de la compareixença de Santos Cerdán al Senat. Atents al compte de X @abalosmeco, rebatejada com En el nombre de Ábalos no se sap gaire bé si en homenatge al cineasta Jim Sheridan o al papa Lleó XIV.

Notícies relacionades

¿Doctores o mosqueteres?

Aturar la pesta porcina

A l’altre costat de l’hemicicle, la protesta al carrer del PP cohesiona els seus, manté la tensió, alimenta el relat de l’excepcionalitat institucional... i poc més. Es manté viva la indignació a les xarxes i les tertúlies, però el carrer queda molt lluny de ser una palanca per desencallar la situació perquè no hi ha majoria alternativa ni la moció de censura és viable. El risc de generar frustració és important i Vox està a l’aguait.

A Abascal és a qui menys li preocupa que aquest país estigui en suspens.