La salut del president

No es tracta en absolut de posar en dubte el sagrat respecte a la intimitat de qualsevol malalt. Però no estem davant un pacient qualsevol ni davant un moment qualsevol. Enmig del caos ferroviari, l’absència d’informació es pot convertir, sense voler-ho, en un missatge polític. ¿No hauria sigut més prudent ensenyar, per exemple, una fotografia del president despatxant amb un conseller? ¿O, simplement, redactar un tuit des del seu compte? ¿O potser optar per difondre petites interaccions, tot i que fos amb comptagotes, per evitar almenys fer aquesta sensació de buit en uns dies tan crítics? Es dirà, amb raó, que si el president del país agafa una baixa per problemes de salut, es normalitza la imatge dels polítics i ajuda que molta gent els vegi com a persones de carn i ossos, que han de gestionar problemes tan reals com la resta de la gent. Bé. Però la pedagogia ha de ser compatible amb la protecció del càrrec i la imatge d’un govern, fins i tot d’un país, en els dies més negres que es recorden respecte a les seves infraestructures. En ple agost, sense notícies rellevants, no hi hauria hagut debat. Però quan la xarxa ferroviària cau literalment a trossos i centenars de milers de persones queden greument afectades en el seu dia a dia, sense data per cert de solució, la figura del president és alguna cosa més que un simple símbol institucional. Ningú suggereix que Illa hauria d’haver sortit abruptament de la seva baixa i anar a treballar perjudicat. Només que estaria molt bé abandonar d’una vegada aquesta exagerada opacitat informativa i deixar d’enviar missatges equívocs sobre la capacitat de lideratge d’aquest Govern. Pot ser que sigui un debat incòmode, però per sort ja som grandets, ¿oi?