Les lliçons de Rodalies
Pasajeros de Rodalies en la estación de Sants. /
En els últims 10 dies, des del dramàtic accident de Gelida que va causar la mort d’un maquinista, Catalunya ha viscut un autèntic caos ferroviari. Més enllà de la distribució salomònica de responsabilitats individuals, en forma de destitucions del director de Rodalies de Renfe i del responsable d’explotació d’Adif, les lliçons d’aquesta cadena d’episodis lamentables que ha alterat la vida de desenes de milers de catalans i que encara està en via de solució s’han de substanciar en respostes efectives. Estem parlant d’un servei públic d’importància capital per al benestar dels ciutadans i per al desenvolupament de l’economia, i no hauria de repetir-se un cas similar. Aquests dies hem assistit a la paralització de la xarxa ferroviària, a declaracions contradictòries dels responsables, a falta d’informació (o una informació insuficient i desconcertant) i, entre altres coses, a la constatació d’evidents deficiències en la infraestructura, amb detalls fins ara desconeguts pels usuaris. Tot això ha derivat no només en una crispació general, sinó en una creixent sensació d’inseguretat.
En aquests dies, doncs, hem viscut una crisi important de confiança en el Govern (fins que aquest i els partits que li donen suport han elevat les seves exigències a l’Administració central), una queixa continuada i legítima per la falta d’inversió estatal en una xarxa imprescindible per al país i la percepció que el ciutadà se sent impotent no només davant els continus retards, incidències, talls o demores, per desgràcia habituals, sinó davant l’evidència, dolorosa, que el sistema ferroviari, en el seu conjunt, no està a l’altura d’una societat com la nostra. N’hi hagi prou amb l’exemple de la inversió realment portada a terme per Adif i Renfe entre el 2010 i el 2023. La meitat dels 11.285 milions d’euros pressupostats no han sigut executats, amb incompliments que han oscil·lat segons els anys i segons el partit en el poder, però que mostren una fotografia de desatenció a Catalunya. Però no només a ella: l’oblit del manteniment davant la nova inversió i la priorització desproporcionada de l’alta velocitat davant els serveis de proximitat són un taló d’Aquil·les que afecta tota la xarxa ferroviària espanyola.
Just en meitat de la crisi, la Generalitat i el Ministeri de Transports van presentar el nou pla de Rodalies per al quinquenni 2026-2030, una actualització del programa del qual encara quedaven 2.800 milions per disposar i que, amb la suma de 1.600 milions més, haurà d’arribar a la xifra de 8.000 d’invertits en una dècada. És aquest projecte el que ha d’aportar solucions (que per tant no seran immediates), amb més trens (dos nous cada mes des de febrer), més informació en temps real, tallers de reparació i manteniment, i una planificació que eviti el màxim nombre d’incidències possible. Però hi ha reformes inexcusables en els punts més crítics de la xarxa que no poden esperar a una planificació quinquennal.
Una vegada tapades les esquerdes més visibles, i a temps abans que hi hagi una altra desgràcia, el problema de la circulació ferroviària no se solucionarà d’un dia per l’altre. Hem de ser ben conscients d’això i, alhora, estar atents a una execució responsable i completa de les promeses. Prioritzar la seguretat i posar sobre les vies les solucions que assegurin una estructura fiable per al futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
