Accessos a Soto del Real

És com si haguessin passat segles des que un patrici del felipisme –ja mort– demanés als periodistes del Congrés interessar-se més a fons pel debat pressupostari. Decidir com gastar millor els diners de tots era –deia– un acte parlamentari crucial, la política absoluta. Però des de llavors ha canviat alguna cosa: el govern de Pedro Sánchez opera sense pressupostos i no hi dona importància, com si l’acte substancialment decisori de marcar les prioritats del bé comú fos un tràmit particular.

A la vegada, personatges destacats del PSOE transiten pels mòduls de respecte de Soto del Real. La pràctica política de Pedro Sánchez és cruament darwinista i per això la dissimula amb el discurs bonista i els vells adorns del progressisme en caiguda lliure. És la política de supervivència caigui qui caigui. Deixa un rastre de cadàvers amics, desconstrueix el significat de la Transició i contribueix a l’emocionalisme més extrem. A La huella de Sánchez, José Antonio Zarzalejos ha analitzat amb exactitud de rellotgeria suïssa la construcció del sanchisme com un exercici permanent de circularitat egolàtrica –primer ell i després ell.

L’escenificació cool del sanchisme ha mutat en estricta lluita per la subsistència política, contra els seus adversaris polítics, enfront de la identitat històrica del PSOE i advers al sistema institucional del 1978. Quan la presidenta del BCE diu que Europa viu en un món que va desapareixent gradualment i el canceller alemany parla de ruptura i final d’època, Pedro segueix amb la seva versió woke de la memòria d’Espanya, una política exterior infantilista, sense tenir en compte que la immigració ha canviat el mapa polític d’Occident. La seva economia solidària i sostenible consisteix fonamentalment a gastar massa, augmentar la pressió fiscal i endeutar el país.

Notícies relacionades

La veritat no és tòxica

Govern i sectors estratègics

El Sánchez darwinista acovardeix encara que possiblement sigui un depredador polític molt més fràgil del que sembla. Les últimes setmanes, el crèdit que se li donava a l’hora de saltar obstacles ha minvat. Si liquida els uns acaba depenent molt més dels altres; recorre als baixos fons de Ferraz i es deixa veure per conferències internacionals que no resolen res. És un polític sense lleialtats, d’interessos a curt termini. Per això va iniciar amb gran frivolitat el que José Antonio Zarzalejos anomena "procés destituent", a partir del pacte amb qui fos per a la moció de censura del 2018 i després a la fotografia de Santos Cerdán amb Carles Puigdemont, a falta d’una instantània amb Otegi.

Goldman Sachs acaba de rebaixar les previsions de creixement per a Europa, en bona part a causa de la competència xinesa. A l’imperi de Xi Jinping el sol de la IA ja no es pon mai. D’una manera o altra, amb el tragí de Soto del Real, les grans iniciatives que necessita la societat espanyola queden en standby perquè Sánchez ha generat una accelerada malversació d’energia institucional i política. Alimentar els extrems també és un efecte darwinista que sempre acaba malament..