Elimina un terç
Elimina un terç /
"Sobra un terç" és una frase atribuïda a l’escriptor brasiler Graciliano Ramos, i que, si ho penses, es torna menys desafiadora i menys exagerada com més passa el temps. A mesura que transcorre, i un acumula experiència, veu món i coneix més i més persones, amb criteris cada cop més afinats per interpretar què passa al seu voltant, comença a sospitar que, en realitat, sobra més d’un terç de gairebé tot. Massa farcit. Fins aleshores potser estableix l’encant de l’acumulació, fins i tot el temor de l’escassetat. No volem fer curt, així que millor que sobri. En cas de dubte, l’abundància s’imposa a la sobrietat. Jo encara porto a sobre restes d’aquesta por quan em quedo a dormir en hotels. M’esgarrifa la possibilitat de despertar al mig de la matinada famolenc i no tenir una cuina i una nevera plena cap a la qual arrossegar-me. Quan estic lluny de casa, abans d’anar-me’n a l’hotel sopo sempre una mica més del que necessito, per si de cas. Qui sap si per equilibrar la balança en què de vegades es converteix la ment, l’agost passat me’n vaig anar onze dies a la Xina i em vaig emportar una maleta petitíssima, en la qual faltava una mica de tot.
Per descomptat, la frase de Graciliano Ramos es refereix a l’escriptura, i a tot allò que, en el fons, els llibres no necessiten: un terç de la seva extensió original. La idea pot ser discutible, però la seva seducció és innegable, perquè reivindica el triomf de l’exactitud per damunt de l’abundància: la força del que es manté després d’eliminar el superflu, el sobreentès, que no produeixi un efecte. Fa uns dies, María Negroni recordava en un text sobre Fleur Jaeggy com esborrar és tant o més important que afegir. "A l’escriure, començo ja traient coses, les esborro al meu cap", va confessar en algun moment Jaeggy.
Notícies relacionadesLa brevetat i la senzillesa són una aspiració estranya: en el camí per assolir-les, sempre hi ha alguna cosa de la qual cal prescindir, i després una mica més, i encara més. Com si, després d’eliminar un terç, encara en sobrés un altre, i així successivament fins que, al final, després de totes les correccions, no restés dempeus més que l’arrel. Pocs van portar aquest projecte tan lluny com Augusto Monterroso, el desinterès pel condiment literari del qual va quedar perfectament il·lustrat aquell dia al Canadà, en què va compartir xerrada amb Bryce Echenique. Aquest va referir al públic la seva manera d’escriure, que consistia a "escriure molt i corregir poc". Monterroso, per la seva banda, va prendre la paraula i va dir "Jo no escric, només corregeixo".
Mai com en el present la vida va funcionar tant per provisió: d’esdeveniments, d’accions, d’estímuls, d’articles, de descomptes... Per tot ens sentim concernits. En el fons, pensem que sempre podem afegir al que tenim un terç més. La sacietat és absoluta, però per què no afegir cap altre "Estic fart". Per variar, però, hauríem de provar un dia a operar en lloc de per acumulació, per descompte, i anar dient "Això no", fins que veiem per davant un espai en blanc, respirable, resultat d’eliminar un terç de tot.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
